De ediciones anteriores, es sabido que La Torna del Grec no sugiere ninguna minusvalía de las obras incluidas en la operación así bautizada. A veces ocurre todo lo contrario. Por ejemplo: para sí quisieran cosas vistas hasta ahora en el Festival con mayúscula, la expectación y las buenas maneras que se dan cita en Viatge a Califòrnia de Toni Cabré. La otra noche, en el Versus, lleno a reventar, se ovacionaba largamente a la compañía dirigida por Moisès Maicas, así como al autor y al equipo técnico que ha intervenido en el montaje. […] He aquí una tragicomedia inspirada en los llamados "delitos de cuello blanco" que, de tan repetidos, han dejado de ser noticia. Un ejecutivo vivales (Àlex Casanovas), con pocas ganas de arrimar el hombro, se prestó a ocultar los trapos sucios de su suegro, un especulador sin escrúpulos, hasta que, acorralado por las circunstancias, decide escapar con un cuantioso botín. Previamente, un accidente de circulación en el que muere su hija (Aida de la Cruz), habrá quebrado una frágil estructura familiar y precipitado el desenlace. […] Una gran dirección de Moisès Maicas, sensible al ritmo requerido del relato y a los registros cambiantes de cada secuencia, y una excelente interpretación de Aida de la Cruz, de Lali Barenys –espléndida en la larga escena de la reconciliación frustrada– y, sobre todo, de Àlex Casanovas. Alejado el actor de toda adherencia de divismo televisivo, su actuación es literalmente soberbia y, por la cantidad de trabajo que tiene en escena –la obra a ratos parece un monólogo– la mejor de su carrera.

(Joan-Anton Benach. "El gran viaje de Àlex Casanovas", La Vanguardia, 8 de juliol de 2007)

* * *

Navegantes y Viaje a California son muy representativas del teatro de Toni Cabré. En ellas están sus temas, sus recursos, su manera de entender el teatro. También su ironía, su distanciamiento, su fino sentido del humor. Ambos textos son magníficos diálogos en su sentido más puro. Dos personajes, siempre dos, en escena, hablan. Esto es la obra. El diálogo en el fondo es un juego en el que los protagonistas están implicados para descubrir la verdad. Una verdad que inicialmente se esconde al espectador y que ni los mismos personajes conocen. [...] En Viaje a California, un hombre se enfrenta a su pasado a través de sus diálogos, alternos, nunca simultáneos, con su hija muerta y con su esposa. A través de las opiniones de esas dos mujeres, lo que conocemos del hombre a través de él se contrapone a otras versiones. El espectador, como en otras obras del autor, es invitado a preguntarse por donde reside la verdad.

(Joan Cavallé. pròleg a Navegantes i Viaje a California, edició de 2005)

* * *

Allò que crida l'atenció del lector de Viatge a Califòrnia és la nitidesa de construcció i de llenguatge, la factura límpida de què parla Benet i Jornet en el pròleg de l'obra i que considera una característica de la literatura escènica de Toni Cabré. Perquè l'autor aconsegueix crear una realitat dramàtica molt precisa, en la qual individus, coses i situacions tenen una consistència rotunda, només amb el diàleg, i recorre únicament a una acotació final i encara d'una línia. Cabré aplica la seva habilitat constructiva a nou escenes encadenades d'una manera semblant a les que constituïen les seqüències, les estacions, dels drames expressionistes alemanys. Cadascuna de les nou escenes ens mostra les diverses etapes de la fugida d'un home sense nom, que amb les converses amb la Filla i la Dona, fa sorgir davant nostre el present i el passat, el conjunt d'interessos espuris, de mentides i de febleses que han mantingut l'estabilitat familiar, en una classe social privilegiada, fins que una mort l'ha trencat per sempre.

El diàleg, fluït i incisiu de Cabré sosté amb destresa la progressió dramàtica alhora que il·lumina en cada escena els objectes i les accions que resulten emblemàtics de les diverses circumstàncies que travessa el fugitiu: de la maleta i els bitllets del desfalc que exhibeix en la primera escena al cotxàs americà fet pols de l'última. Altrament, l'autor ha situat el clímax en les últimes rèpliques de l'escena vuitena, quan l'Home provoca el trencament del diàleg amb la Filla, l'únic possible, encara que s’hagi establert entre dos éssers que habiten dues realitats diferents. L'Home les fa incompatibles i, per això, el contrapunt és la soledat del monòleg de l'escena última que ja ha tingut un preludi en el de la sisena: l'Home s'ha enfrontat a la soledat radical per primer cop, davant un vell impàvid, aliè a tot allò que ell mateix va contribuir a originar.

Viatge a Califòrnia és un text equilibrat, madur i interessant. Potser el més reeixit de la notable trajectòria de Toni Cabré.

(Miquel M. Gibert. "Un desig sense preu", El Periódico de Catalunya, 5 de juny de 1998)

* * *

Cabré ha mostrat aquí de nou, amb un llenguatge tens i concís d’una gran eficàcia dramàtica, una nova mostra del contemporani desconcert davant els viaranys amb què la pròpia vida impedeix moltes vegades assolir la plena i asserenadora felicitat.

(Ferran J. Corbella. "Califòrnia i la recerca de la llar", Avui, 30 d'abril de 1998)

* * *

Moltes escenes de Viatge a Califòrnia es mouen entre la realitat i el somni (com en altres peces de l'autor); però aquesta oscil·lació no vol ser un joc d'incerteses (entre el que s'esdevé efectivament i el que és fictici), sinó un enriquiment de l'àmbit de l'acció dramàtica, que ens representa, no sols el que succeeix al personatge en la realitat externa, sinó també el que li esdevé, no menys realment, en el seu món interior. Una altra virtut, aquesta, del teatre de Cabré.

(Jordi Malé i Pegueroles. Guia de lectura, Revista de Catalunya, núm. 131, juliol-agost de 1998)

* * *

Toni Cabré prové de la Sala Cabañes de Mataró. Després d'haver aconseguit estrenar Estrips, l'obra que el va donar a conèixer, ha aprofitat l'experiència per escriure Viatge a Califòrnia, el text que el podria consagrar.

(Xavier Bru de Sala<./b> El País, 18 de juny de 1996)