Elvira Cambrils (Pego, 1955) és narradora i novel·lista. És comú a la seua obra una mirada crítica que explora les altres cares de la realitat. La reflexió sobre les identitats en una societat plural, la perspectiva de gènere i la cerca d’una vida bona constitueixen els materials amb què construeix les ficcions.

Exerceix de catedràtica de Filosofia des de 1981 fins a 2015 en diferents instituts. Als quaranta-un anys, de viatge per Les Cíclades, enceta un diari que li descobreix el plaer de l’escriptura creativa. Però no és sinó uns anys més tard, arran d’un altre viatge, aquesta vegada rere les petjades d’Ulisses, que s’aventura a indagar en el terreny ignot de la ficció, Mira’m, Amor (Bromera, 2007).

Li segueixen les novel·les El bes de l’aigua (Bullent, 2010), Tot el que tinc per ballar amb tu (Bullent, 2014), A la platja de Camus (Bullent, 2018) i Aire (Aila, 2021). Un llibre de relats, Vestida de lluna (Bullent, 2016) i una novel·la breu, Ariadna adormida (Fundació Bromera, 2018).

La seua narrativa és reconeguda amb diversos guardons: el Blai Bellver, el Felipe Ramis, el Soler i Estruch, l’accèssit lliure de Narrativa de Dones i el Premi de Novel·la Carmelina Sánchez-Cutillas.

Ha publicat relats en obres col·lectives com Jordi, un home singular (Denes, 2016), La improbable vida de Joan Fuster (3i4, 2017), Las mujeres cuentan (Direcció General de l’Institut Valencià de les Dones, 2018) o Setze relats de guerra (Ajuntament de Pego, 2019).

És sòcia d’Acció Cultural del País Valencià, de l’Institut d’Estudis Comarcals Marina Alta, de l’Associació Cultural Atzaïla de Pego i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Clara Bara Palma per a l’AELC.
Fotografies: Arxiu personal de l’autora.