Ailòviu és una novel·la d'amor i de mort protagonitzada per uns personatges que, com els de la vida real, es limiten a viure uns fets més o menys intrascendents, a observar el seu voltant amb una més aviat escassa comprensió, a sentir l'impuls del desig. És justament la rara qualitat dels pinzells amb què l'autor ens pinta aquests fets, aquesta observació, aquests impulsos, el que fa d'Ailòviu una obra de lectura obligada pels amants dels llibres revelació, per als qui esperen amb impaciència l'esclat d'un text enlluernador, dur, sense concessions ni truculències.