Jaume Cela
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Pòrtic

Jaume Cela (Barcelona, 1949), compagina la feina de mestre i pedagog amb la d'escriptor de novel·les per al públic infantil i juvenil.

La seva producció literària, de més de quaranta títols, s'inicia l'any 1988 amb Els nassos del rei, i continua amb una gran regularitat amb títols com L'estrella que volia tenir cua (1991), Xerraires impertinents (1996), premi Ciutat d'Olot-Marià Vayreda del 1995, Hola Pep! (1998), premi El Vaixell de Vapor del 1997, Silenci al cor (1999), premi Abril del mateix any i traduïda a diversos idiomes, Abans de néixer, després de morir (2006), premi Ciutat d'Olot del mateix any, El temps que ens toca viure (2007) i Set raons per estimar els meus pares (2010), guardonat amb el premi El Vaixell de Vapor del 2010.

Paral·lelament també ha publicat diversos llibres de divulgació pedagògica, com ara Amb veu de mestre: un epistolari sobre l'experiència docent (1993), juntament amb Juli Palou i Calaix de mestre (2001).

L'any 2008 rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per al conjunt de la seva trajectòria.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina actualitzada per Carme Ros i Josep Miàs i Miàs per a l'AELC.
Documentació: Montserrat Cerdà, Francesc Gil, Marta Puig i M. Josep Simó.
Fotografies: Arxiu personal de l'autor.



--------------------