"L'escola ha de saber trobar el seu paper en aquesta societat tan canviant, tan dinàmica, i no ho tenim gota senzill. Per fer-ho haurem de prendre decisions molt agosarades i allunyades de les rutines actuals.

Haurem de vèncer la tradició de reunir els nens i nenes per l'edat de naixement. Haurem de convertir els nens i nenes en mestres dels altres. Haurem de permetre la relació entre iguals i potenciar-la. Haurem d'acabar amb els horaris establerts segons una ridícula parcel·lació disciplinària i establir-los en funció dels ritmes de treball qui siguin adequats als alumnes. Haurem d'obrir els espais, perquè no té gaire sentit tancar tantes persones en una aula durant un seguit d'hores perquè facin sempre totes el mateix.

Haurem de permetre encara més l'entrada de les famílies, potenciar el seu interès i les seves preguntes. Haurem d'aprendre a viure els interrogants com a reptes, no pas com a desqualificacions del nostre treball, i haurem d'explicar-nos molt més bé. Haurem d'intensificar la participació de nous professionals i d'altres persones que col·laborin a fer realitat el projecte que volem impulsar.

Davant l'allau informativa imperant, haurem de potenciar la capacitat de seleccionar, la de discriminar, la de relacionar i la d'interpretar. Haurem de donar context al text, volum a la informació, i ombra a les veritats tancades i a les certeses de pa sucat amb oli. Haurem d'ensenyar camins per on puguem seguir avançant tots junts. Haurem de saber posar cada diferència al servei dels altres, perquè som diferents, no podem oblidar-ho; amb els altres, i no pas en contra dels altres o per sobre dels altres.

Haurem de deixar les aules obertes perquè es puguin aprofitar fora de l'horari escolar. Cada escola hauria de ser un centre cultural del barri, del poble o de la zona. Haurem de créixer en el convenciment que la biblioteca és de tothom, que aquell espai pot ser útil per fer-hi un taller per als joves i que al camp de futbol s'hi poden jugar partits a partir de les set del vespre.

Per això, i prou que ens costarà, ens cal perdre aquella imatge mental que converteix cada mestre en el rei de l'escola, i cada espai, en un dels seus dominis.

Ja veus, estimat mestre, estimada mestra, que l'escola ha de donar voltes sobre moltes qüestions i anar adaptant la seva dinàmica a la dinàmica del temps. La institució escolar dempre s'ha mogut entre la utopia i la reproducció dels interessos de la societat. Nosaltres som molt utòpics. Creiem en la força transformadora de l'educació i de l'escola –d'una determinada escola, és clar– i estem convençuts que sense utopia no hi ha progrés, perquè una utopia és un punt de referència a l'hoitzó, un far que il·lumina moltes foscors, que concreta contorns i que indica esculls que s'han de salvar. Defensem una escola que toqui de peus a terra, que tingui present la realitat de cada moment com un repte, no pas sota el fat del determinisme més estèril. Defensem una utopia que ens aboqui amb passió a l'acció reflexiva i ens allunyi de la comoditat del 'sempre ho hem fet així'.

Recorda que els grans pedagogs són persones que en un moment determinat han gosat anar en direcció contrària al pensament comú. Els gran pedagogs són persones que han sabut trobar el contrapès a 'allò que és'. I aquest contrapès no és un altre que 'allò que m'agradaria que arribés a ser'. És per això que hem gosat abusar en aquest apartat de la perífrasi d'obligació 'haurem de', perquè a tots –i a tu d'una manera especial– ens toca desvetllar quins són els veritables reptes de l'educació. Uns reptes que no coincideixen mai de manera exacta amb els que demana la societat, perquè els neguits socials acostumen a ser massa circumstancials i un xic conservadors.

Als mestres ens toca distingir, i ajudar a distingir, entre el que són focs d'encenalls i el que són veritables fars."

("Haurem de… o alguns dels reptes que ens toca assumir", dins Va de mestres. Carta als metres que comencen)