Autors i Autores

Ricard Creus

Coberta del llibre 36 poemes a partir del 36.

Opinió de Maria Aurèlia Capmany

Així titularia jo el llibre de Ricard Creus: 36 poemes a partir del 36. No és el meu llibre de poemes, és cert per tant no sóc jo qui li ha de posar títol; a més, 36 poemes a partir del 36, té l’avantatge que es pot escriure tot en minúscules, que és una cosa que a en Ricard Creus li deu agradar molt. Jo diria que Ricard Creus ha escrit sense majúscules, i amb tanta traça ha escollit les paraules que semblen nascudes de tu mateix, lector, a mesura que avances en la lectura.

Sempre llegim creant de nou les coses que ens diuen, sempre escrivim sobre les lletres escrites, i de tant en tant, ens sorprèn una lectura nítida, aquella lectura en què el dibuix de les nostres paraules coincideix amb el dibuix de vocals i consonats impreses. Això ens passa, als lectors apassionats de versos que fan els altres, quan una última veritat que només podia ser dita amb aquell vers, sense ni una síl·laba més o una síl·laba menys, ens ve a trobar, sobreixint del tot del llibre, com per exemple els versos:

Qui va guanyar no m'estimava,
ho vaig anar sabent de mica en mica,

perquè no es tracta sols del que diuen els versos, això de fet ja ho sabíem: és precisament que es pugui dir, del tot, rigorosament, en aquests versos.

(Maria Aurèlia Capmany)