ESCENA X

XICU.— I ara què he de fer?
CATALINETA.— Res has de fer! Preguntar abans, això has de fer i no fer cas an en Joanet. Hala, surt i ves a cuidar-te des bestiar (surt en Xicu).

ESCENA XI

MAJORA.— Quin mal gènit teniu, filleta meua! Pareixeu una abella groga. Pobre al·lot. Se n'anava tot escagassat! Quins crits! Pareixia un ca amb sa coua entre ses cames.
CATALINETA.—Vós, haguésseu sét s'escagassada si arribau a beure es caldo. ¿No heu sentit que ha posat cagallons de cabra dins es caldo creguent que era es menjar de sa truja?
MAJORA.— ¿I des de quan menja cagallons de cabra, sa truja?
CATALINETA.— Ai, Déu meu, quina bambada! Una ja no sap què dir (cridant). Sa truja no menja cagallons!
MAJORA.— Ha, ha, ha, ja deia, jo. Però no importa cridis (entra en Joanó amb un sac damunt es coll).

ESCENA XII

JOANÓ.— ¿A què li passava an en Xicu, que pareixia que havia vist el diable?
CATALINETA.— Ai, mon pare, quina n'ha fet! En Joanet li ha dit que es cagallons de cabra feien bo an es porcs i n'ha posat un grapat dins es caldo de sa majora, creguent que era es menjar de sa truja.
JOANÓ.— A refotre! Com agafi an en Joanet no li quedaran més ganes d'embromar en Xicu. Algun dia li faré sa pell.
CATALINETA.— És que en Xicu cada dia és més bambarrenc. En Joanet no en té sa culpa.
JOANÓ.— Un i s'altre (mentre sa majora s'ha adormit a sa cadira, en Joanó i na Catalineta fermen es sac).
JOANÓ.— Això és tota sa llata que ha fet en Joanet? Quin garrit! És més gandul que es jeure.
CATALINETA.— ¿A què farem, mon pare, amb sos sacs plens?
JOANÓ.— Mirau, anau a can Pau i que vénguen ell i es dos bessons, a veure si podeu posar tots es sacs a sa torre.
CATALINETA.— Bé, vaig corrensos (surt).

(Fragment de l'obra Moros a la costa. Dins de Teatre de sempre. Palma: Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears, 2007, p. 62-63)