Pompeu Fabra
Associaciķ d'Escriptors en Llengua Catalana
Pōrtic

Pompeu Fabra (Barcelona, 1868 - Prada de Conflent, 1948). Lingüista i gramātic. Es forma durant l'čpoca del Modernisme literari i a l'entorn de L'Avenį, tot i que també rep el suport dels Noucentistes, que li donen suport en l'acceptaciķ social de les seves propostes. Sota aquest segell de L'Avenį publica les seves primeres contribucions a la llengua catalana, com ara el Tractat d'ortografia catalana (1904) o la primera ediciķ de la Gramātica de la llengua catalana (1912).

Les edicions successives d'aquests llibres i d'altres com les Normes ortogrāfiques (1913), marcaran les regles del catalā modern. Perō Fabra es convertirā també en un referent per als escriptors catalans, sobretot amb els articles aplegats a El catalā literari (1932).

Després de la Guerra Civil i d'un periple que el porta a París i a Montpeller, s'estableix a Prada de Conflent, on durā a terme els treballs per al llibre que ocuparā la darrera čpoca de la seva vida, la Gramātica catalana (1956), en una ediciķ que va veure la llum grācies a la cura del seu deixeble Joan Coromines.



Pāgina elaborada per X. R. Trigo per a l'AELC.
Fotografies de l'arxiu de l'AELC.





--------------------