MATÍ DAURAT D’HIVERN

Joia d'hivern. El matí
és la fruita poc madura.
L'assaboresc, mes perdura
aviat l'aspre sabor.
Aquest matí és com un audaç desig d'amor.

Joia d'hivern. La nova llum
és viva però trencadissa:
la il·lusió pura i fonedissa
d'amor que no té demà.
Aquest matí és una rosa que es desfà.

Joia d'hivern. La multitud
s'esplaia dins ta joia pura.
És la follia que es mesura
en el nou aire l'elasticitat.
Aquest matí és un desdejuni de pecat.



AL DESIG

Oh tu, àvol desig,
que véns com un glop de tenebra
i m'embolcalles l'esperit!
Sigui ta febre
mortalla del seny,
i pren l'obscur domeny
de mos sentits enarborats,
folls de saber-se dintre tu llançats.
Mes, ja que sóc en tu,
fes-me segur
dintre l'abraç, i encara
guarda'm reclòs i acotxa'm bé la faç:
que no s'encengui l'alimara
folla del desconhort en el descloure las
quan els sentits s'han adormit al jaç.