Autors i Autores

Pau Joan Hernàndez

Comentaris d'obra

Què escriu i com escriu?

Una de les característiques més remarcables de Pau Joan Hernàndez és la seva indubtable vocació de lligar la seva vida a l'escriptura, ja sigui observant i interpretant la realitat en la seva faceta d'articulista, o com a consumat lector en la seva ocupació de traductor i de crític literari, al marge, evidentment, del seu doble paper d'escriptor, com a poeta i com a novel·lista.

Una part de la seva producció novel·lística ha estat classificada pels crítics com una mostra de novel·la infantil. Si exceptuem les obres que, òbviament, estan destinades a aquest públic, podem afirmar que la frontera entre el que seria infantil o juvenil, en aquest cas, és de fixació dubtosa. Obres com Tàrik de la gran caravana podrien il·lustrar l'afirmació anterior. El component aventurer del personatge, les reflexions que es fa sobre la vida, els somnis, les històries paral·leles que es narren a la novel·la, etc., tant poden interessar els més joves com els que no ho són tant.

Pel que fa a la literatura considerada juvenil, considerem que les seves novel·les són fruit d'un conjunt de factors que van més enllà de l'argument o dels personatges i on, també, hi intervé clarament la voluntat de reflexió personal. L'autor reconeix que el seu procés creatiu és lent i complex. Sempre té en compte el públic al qual s'adreça i el tipus d'història que vol narrar. A partir d'aquí, selecciona idees, possibles arguments, temes, comportament de personatges, etc. No és feina fàcil. Com diu ell mateix:

"El fet de començar a escriure tampoc no és fàcil: la "por davant la pàgina en blanc" existeix i es palesa justament en aquest moment. Els primers folis són els més difícils, i és en ells on és més probable el fracàs d'una novel·la: cal presentar els ambients, els personatges, la situació, i cal fer-ho prou detalladament com perquè el lector ho assimili, però amb prou agilitat com perquè la lectura no cansi". (Hernàndez, P. J., "Al final, sembla mentida". El País, 23-4-1986).

Els temes que tracta són reflex de la realitat social que ens envolta: l'eutanàsia, les drogodependències, les angoixes de l'adolescència, l'amor, l'amistat... Pau Joan Hernàndez considera que l'escriptor té una responsabilitat moral envers els lectors, i més si aquest públic és adolescent. Cal oferir-los temes que els permetin trobar elements de judici a partir d'uns textos que no els deixin indiferents i que els facin reflexionar, això sí, sempre a partir d'un rerefons d'aventura. El lector adolescent, doncs, ha de ser capaç de jutjar i de criticar a fi de continuar el seu camí cap a la maduresa literària i personal.

Pau Joan Hernàndez considera que la temàtica també ha de respondre als referents culturals i als interessos dels joves actuals. Per aquests motius, dins del procés de creació, hem de destacar tot el treball de documentació, molt intens, que hi ha al darrere de cada llibre. Hi podem trobar informacions culturals diverses, com ara religioses, històriques, esotèriques, mèdiques, esportives... —en funció de la temàtica—, que demostren un esperit de recerca per part de l'autor i una voluntat de transmissió de coneixements. Aquestes referències concretes també serveixen per a ampliar l'horitzó cultural dels joves lectors.

Els motius anteriors originen que el procés de creació dels seus personatges sigui molt elaborat, perquè necessiten tenir una gran complexitat psicològica. Són majoritàriament individualistes i violents, perquè tenen les idees molt clares i volen ser ells mateixos. Tot i que són persones situades enfront de la societat que les envolta, actuen amb una gran fe en el que fan. Al començament, en la fase de disseny, l'escriptor pot canviar la psicologia dels seus personatges, però un cop estan creats i tenen entitat pròpia ja són autònoms i l'autor ja no els pot manipular. Per tant, l'autor assumeix la individualitat dels seus personatges i actua en conseqüència:

"No vull que els personatges s'enamorin, encara que, un cop els he dissenyat una personalitat, i en nom de la meva exigència de respecte a la individualitat humana, he d'assumir les seves reaccions, encara que no m'agradin gens."

Aquests plantejaments, que ja eren presents en el seu primer llibre, no han canviat malgrat els anys que han passat des de la publicació d'aquella novel·la.

Els mecanismes per atreure l'atenció del lector són diversos, variats, i van més enllà de temes o personatges. L'autor aconsegueix crear atmosferes tenses que enganxen l'adolescent dins d'un ambient amb molta intriga, com a L'ombra del Stuka, o fins i tot angoixant, com a SOS a sis mil metres. A Cordada de rescat l'angoixa es fa patent des del començament fins al final de la novel·la i es manifesta des de dues perspectives: els muntanyencs resguardats en un refugi d'alta muntanya han de lluitar contra la desesperació que provoca l'aïllament i el comportament d'alguns companys... i, d'altra banda, els components de la cordada de rescat han de lluitar contra la tempesta, contra el temps, i han d'arribar a l'hora perquè no succeeixi res terrible.

La intriga i l'emoció també són apreciables en altres narracions, com ara a El projecte Ictivela o a Aterratge a Ostadar, on apareix el gènere d'aventures en la seva forma més tradicional.

A la vegada, els elements fantàstics són presents, en major o menor intensitat, en el conjunt de la seva obra. A Una selva al replà trobem un conjunt de relats que combinen l'humor fantàstic i el de l'absurd. A Història fosca es barreja la fantasia amb la ironia. A Porta falsa podem conèixer uns fets inexplicables que passen en un institut d'una ciutat relativament tranquil·la. Aquests fets, lligats a la presència d'una alumna, provoquen una investigació exhaustiva per part del seu professor de llengua, que ha de plantejar-se què hi ha de sobrenatural en aquestes situacions. Tot, però, té una explicació lògica: en podrem trobar la clau en el coneixement de la teosofia, de la mitologia i de les religions. La fantasia arriba al seu punt àlgid quan es posa en dubte el que és tangible i s'arriba a aniquilar la realitat en el darrer paràgraf de la narració:

"-I què és, la realitat? La realitat quotidiana és només un muntatge que ens hem organitzat per viure còmodes. És una cambra tancada, fora de la qual volem pensar que no existeix res, que tot és imaginari. Tanmateix, la cambra és plena de portes falses, i només, Arnau, n'hem oberta una."

També volem destacar un altre grup temàtic, en aquest cas lligat amb la preocupació social i l'idealisme que manifesten determinats col·lectius davant el món actual. A Tot et serà pres se'ns manifesta la necessitat de meditar sobre un assumpte tan controvertit com és l'eutanàsia, tema gairebé inèdit en la literatura juvenil. A L'ombra del Stuka s'hi planteja, implícitament, el tema de la pau, amb el rerefons de la Guerra Civil espanyola. A Quan el cerç bufa al migdia, els personatges fan reflexionar sobre el paper que compleix en l'actualitat el voluntariat social o la marginació a què condueixen determinades conductes i addiccions.

En definitiva, podem considerar que els temes que planteja Pau Joan Hernàndez pertanyen a la realitat més immediata, a través dels quals se'ns mostren uns personatges que manifesten preocupacions socials fortament arrelades en la societat. Per tot això, la lectura d'aquests llibres no deixarà indiferent a ningú i es generaran discussions i debats a l'aula al voltant de les diferents qüestions plantejades, que contribuiran a un coneixement millor del món que l'autor vol retratar i enriquiran personalment el lector.