Manel Marí
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Antologia

No pas jo

la vida, diuen

Sortir de la caverna a espentes,
rebre l'esclat de fora ventre
que se'ns revela inevitable,
néixer amb virtut, cap cot, mansesa,
la vida, diuen, però a mitges,
emblada als àpats primerencs
que són un préstec, sols un préstec.

Ja al primer sagrament, la llum
instaura déus i els legitima.

(Del llibre No pas jo. Palma: Moll, 2005, p. 25)

* * *

nocturn

Qui renuncia al capaltard,
qui s'acostuma i no pledeja
per un albirament de fosca?
Qui es deixa bandejar pel clot
que ens obre a un univers de mínims?

Qui diu d'anar-se'n? No pas jo,
que em quedo a despertar-me a soles
i cerco un roc a les palpentes
per bregar un dia més de nit.

(Del llibre No pas jo. Palma: Moll, 2005, p. 59)



--------------------