Joan
Mas i Vives
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Biografia

Joan Mas i Vives neix a Maria de la Salut (Mallorca) el 14 de juliol de 1951. És catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears, crític literari, historiador de la literatura i assagista.

Llicenciat en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona l'any 1975, exerceix com a professor de Batxillerat a l'Institut Antoni Maura de Palma de Mallorca entre el 1978 i el 1983 i, durant l'any següent, ja com a Catedràtic de Batxillerat, a l'Institut Guillem Cifre de Colonya de Pollença.

Obté el grau de Doctor per la Universitat de Barcelona el 1985 amb una tesi sobre el teatre a Mallorca al segle XIX. Aquest estudi es concreta posteriorment en la publicació del llibre El teatre a Mallorca a l'època romàntica (1986), una obra exhaustiva i objectiva del teatre a l'illa de Mallorca entre el 1833 i el 1874, per a la qual l'autor obté el Premi Jaume Massó i Torrents de l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 1985. L'any 1984 entra a la Universitat de les Illes Balears com a professor titular interí i n'és Catedràtic del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General des del juliol de 1993.

Des de l'any 1995, és president de la Fundació Teatre del Mar, que té com a objectiu programar de manera estable una activitat teatral de petit format i de qualitat.

Com a historiador de la literatura, Joan Mas i Vives desenvolupa una tasca d'especial rellevància com a director del Diccionari del Teatre a les Illes Balears (2003 i 2006), per la qual obté els premis Miquel dels Sants Oliver de l'Obra Cultural Balear, l'any 2006 i el Premi Crítica Serra d'Or, el 2007. Es tracta d'un estudi minuciós, en el qual col·laboren més de vuitanta estudiosos, becaris i documentalistes. Aquesta obra, a més, és el motor que impulsa la creació de la Càtedra Joan Ramis i Ramis, creada el novembre de 2005 i de la qual Joan Mas n'és el director científic. La finalitat de la Càtedra és fomentar programes de recerca i activitats formatives i de divulgació en l'àmbit de les arts escèniques.

A banda de les obres citades, cal destacar els llibres Reflexions sobre poesia catalana (1982), Josep de Togores i Sanglada: biografia d'un il·lustrat liberal (1994), l'Antologia poètica de Damià Huguet (1999) o l'assaig Domini Fosc (Assaigs sobre poesia) (2003), així com un important i extens nombre d'articles, pròlegs o introduccions publicats a revistes literàries especialitzades i a una gran quantitat d'obres col·lectives. En aquest sentit tenen especial importància els seus treballs sobre Josep de Togores i Sanglada, Josep Maria Llompart, Bartomeu Rosselló-Pòrcel o Josep Maria Quadrado, entre altres, així com el Cançoner Aguiló (2000), del qual n'és responsable de l'edició facsímil, la transcripció i els comentaris, juntament amb Gabriel Ensenyat i Pujol i Joana M. Matas i Alomar.

L'any 2011 és finalista del Premi Sant Jordi per la seva primera novel·la, Kabul i Berlín a l'últim segon (2012), una novel·la sobre les relacions humanes amb una viva radiografia de la conflictivitat al món durant el canvi de segle: el vell segle XX que mor amb la caiguda del Mur de Berlín i el segle XXI que neix amb la guerra d'Afganistan.

Joan Mas i Vives ha estat membre de la Junta Directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i n'és soci.



--------------------



Joan Mas i Vives amb Jaume Fuster i Maria Oleart, a la Junta de l'AELC, el novembre de 1981.
+ ampliar






La Junta de l'AELC, l'any 1981.
+ ampliar






Joan Mas i Vives amb Josep Massot i Muntaner, director de la revista Serra d'Or, durant l'entrega del premi Crítica de Teatre per la direcció del Diccionari del teatre a les Illes Balears.
+ ampliar