L’edició és una bona notícia, sobretot per l’excel·lent divulgació de vies inèdites, de dificultat mitjana, molt aptes per a joves i veterans escaladors, obertes sempre des de baix i amb estricte criteri clàssic. […] Per als que basen els valors de l’escalada només en la dificultat, desaconsello aquest treball dels germans Masó, perquè podrien sentir-se decebuts en adonar-se que els termes dificultat i bellesa, aplicats en segons quines ascensions, poden ser antagònics. El llibre és una porta oberta a la sensibilitat. L’Òscar i l’Albert mostren bé el seu bon criteri sobre aquest valor intangible i imaginatiu del joc de la conquesta. La seva intuïció els porta a endinsar-se per paratges vegetals recòndits, tot cercant la possibilitat de trobar, dins d’un món selvàtic, l’última cota que encara resta verge. És el goig per descobrir la darrera llegenda amagada en l’indret més oblidat i desconegut, en el lloc ocult i secret on resoldre el màgic camí de l’escalada més clàssica i primigènia.

(Àngel Casanovas Crespo. Fragment del pròleg d’Escalades a Montserrat, el Cairat i Sant Llorenç del Munt i l’Obac.)

* * *

És un llibre d’un gran rigor, treballat i redactat des de l’exigència, amb informació molt completa, a cops exhaustiva, que va molt més enllà de la pura descripció de camins i que aporta a cada plana bocins de la història de Montserrat, des de la seva rica i sempre sorprenent toponímia fins a històries d’escalada o escaladors.

(Enric Faura i Busto. Fragment del pròleg de Cims i miradors de Montserrat.)

* * *

Cims i miradors de Montserrat és un text a mig camí del relat de viatges i travessa, i el manual pràctic. I és que les caminades per Montserrat d’Albert Masó Garcia van més enllà de la imatge que tenim tots de Montserrat com a muntanya de pregàries i escalades. Masó en reivindica el seu recorregut a peu. Aneu-hi i gaudiu-ne.

(Jordina Tarré i Olaiz. “Cims i miradors de Montserrat. Caminades”, Excursionisme, núm. 406, setembre-octubre 2018.)

* * *

Em plau escriure aquestes línies preliminars d’aquest tan ben estructurat i interessant treball, el qual deixa ben alt el pavelló d’aquesta col·lecció Vila d’Esparreguera, la qual vaig tenir l’honor d’encetar. […] Malgrat el títol, és bastant més que un catàleg de roques i agulles monolítiques, perquè s’hi contemplen aspectes geogràfics, geològics i d’història de l’escalada a la zona. […] Vull insistir que no és destinat solament als escaladors, sinó que també és de lectura profitosa i amable per als excursionistes i el públic en general, i que omple un buit en la bibliografia sobre l’escalada a Catalunya, a més de representar, sense cap mena de dubte, una fita important per al coneixement del medi natural d’Esparreguera.

(Àngel Manuel Hernández Cardona. Fragment del pròleg de Catàleg de roques i agulles monolítiques del massís de Sant Salvador de les Espases.)

* * *

Quan el muntanyenc i autor de llibres de muntanya Albert Masó va enllestir el llibre Cims i miradors de Montserrat (Farell. 2018), va quedar-li al tinter un seguit de cims al voltant de la muntanya montserratina que no havia pogut incloure. Aquests turons força ignorats, però singulars i interessants, demostren que hi ha excursionisme més enllà de Montserrat, motiu pel qual mereixien tenir protagonisme i ser recollits en una obra única com aquesta […] A banda de la informació tècnica dels itineraris i el mapa que els acompanya, també té cabuda a la guia la descripció dels elements naturals i humans que es van trobant durant la ruta.

(Judit Baseiria. Ressenya de Cims dels rodals de Montserrat a Vèrtex núm. 289.)

* * *

En les següents pàgines, hi ha una extensa explicació sobre aquests petits ofidis, però, sobretot, és molt revelador l’estudi de diferents casos que ha recollit l’Albert i que, per la varietat de situacions i de circumstàncies, aporten molta informació perquè els amants de la muntanya sapiguem com actuar millor en la nostra relació amb aquests habitants dels entorns naturals que visitem. Amb tot, el millor del text rau en el to literari que empra l’Albert Masó escriptor, de forma natural i ben trenada, per explicar cadascun dels diferents casos i com ho combina amb dades que van engruixint el nostre coneixement, tot aconseguint que ens enganxem a una lectura que ens descobreix històries sorprenents.

(Jordi Quera. Fragment del pròleg d’Encontres amb l’escurçó.)