2. EL VESTIT i l'EQUIPATGE

Al matí següent, la Nellie va anar a una modista:
— Vull un vestit que aguanti un desgast contant durat tres mesos.

El seu vestit de viatge va consistir en una capa, una jaqueta i una faldilla blaves i un llarg abric de llana amb un atrevit estampat de quadres.

En aquells moments, la imatge de la Nellie va esdevenir summament atractiva: amb l'abric de quadres blancs i negres fins els peus, una gorra que ara ens recorda la del Sherlock Holmes i una bossa de viatge, com la que més tard portaria el personatge de Mary Poppins.

El vestit es va fer tan popular que, durant anys, va ser copiat per moltes dones.

(72 dies i un vestit. La volta al món de Nellie Bly. Bilbao: A fin de cuentos, 2024)

* * *

I em vaig acostar a una tanca d'arbustos i vaig treure el cap per sobre.
Vint metres més enllà hi havia un grup de sis o set persones que aplaudien.
Al seu davant hi havia ni més ni menys un escombraire que escombrava.
És a dir, una persona que duia a terme la feina que tenia encomanda.
No feia cap pirueta espectacular, ni cap dansa exòtica, ni salvava ningú d'un perill desconegut, ni entonava cap melodia popular, ni intuïa un ramat de búfals.
Simplement, l'escombraire aplegava un munt de fulles de colors marronosos que l'aire de la tardor havia fet caure dels arbres, per després recollir-les amb l'escombra en una mà i un cabàs en l'altra.
Al clap, clap, clap, clap van seguir unes aclamacions:

— Visca la Locomotora Humana!
— Visca!
— Zá-po-tek! Zá-po-tek! Zá-po-tek!

(La locomotora i jo. Barcelona: Animallibres, 2024,  p. 23-24)

* * *

PÈL

Un pèl
soper
i rebel,
neda
a plaer
dins
un plat
de sopa

L'han clissat,
l'han trobat,
però no pas
l'han pescat.

Quin fàstic!
Ai! Ecs! Uix!
Quin patir!

Han llençat
el pèl
i la sopa
pel forat
de l'aigüera.
Neden
plegats
a plaer,
per un canal
en direcció a l'horitzó
més enllà
d'on acaba el mar.

(Petititeses. Barcelona: Babulinka Books, 2023)