Música en tres dimensions, lletra, música i interpretació, potser aquesta perfecta conjugació el diferència dels seus contemporanis i dels cànons de la nova cançó, experimental i clàssic, amb la facultat que també tenia Jaques Brel de transformar cada cançó en una petita escena teatral. Què vaig a explicar que no s’haja dit ja d’Ovidi Montllor? només si ningú ho ha dit ja, que les seves cançons semblen escrites ahir, són actuals, suposo que per dues raons, una raó la que tots ja sabem: Ovidi és un geni.

(Sinopsi)