Miquel-Lluís
Muntané
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Comentaris d'obra

Muntané és un excel·lent escriptor i poeta, això no ho descobrirem pas ara, però és que en aquesta obra dietarista, De sèver i de quars, s’hi troba el valor afegit, d’ús poc freqüent, de saber-nos connectar amb molts altres interessos a més del de la literatura.

(Eugeni Perea Simón. Revista de Catalunya, núm. 293, gener-febrer-març de 2016).

* * *

Muntané creu en el vessant màgic de la llengua, en la possibilitat del joc poètic fins a fer sentit.

(Ricard Mirabete. El Punt Avui, 16 de gener de 2015).

* * *

"Un disseny ple de detalls subtils i de notable finesa, de llum i de riquesa lèxica, que exigeixen un excel·lent domini de la tècnica expressiva."

(Marcel Fité. El Triangle, 15 de juny de 2012)

* * *

"Llegir Muntané és un plaer per la continguda sensualitat que ressegueix els seus textos, amarats de colors, d'aromes, de textures […]."

(Carles Duarte. Diari de Girona, 29 d'abril de 2012)

* * *

"Miquel-Lluís Muntané demostra que té una particular visió del món –i moltes coses a dir–, a part d'un estil efectiu i brillant."

(Jordi Julià. Dietari de lectures. Lleida: Pagès, 2008)

* * *

"Els llibres de Muntané, tant de prosa com de vers, es caracteritzen per l'estil: l'absència de retòrica embafadora, la pulcritud […]."

(Jordi Llavina. El Punt, 25 de maig de 2006)

* * *

"Poeta de celebració de la vida, poeta amorós i intel·ligent […]."

(Txema Martínez Inglés. Caràcters, octubre 2003)

* * *

"[…] Una veu molt personal, sòbria i fidel a si mateixa, i una elegància narrativa integrada en l'esperit de les històries que explica."

(Cèlia Sànchez-Mústich. L'Eco de Sitges, 18 de maig de 2002)

* * *

" […] Un ventall generós de tècniques i recursos [...] una mirada atenta sobre la capacitat de comunicar-se de les persones, desplegada amb la seguretat implacable d'un llenguatge dúctil i acabats artesans."

(Andreu Sotorra. Avui, 21 de febrer de 2002)

* * *

"Miquel-Lluís Muntané ha tocat registres diferents dins el món de les lletres i de la dinamització cultural catalana. [...] Amb Millor actriu secundària, féu estrena com a narrador amb una novel·la breu, ben escrita, àgil de lectura […]."

(Isidor Cònsul. Serra d'Or, setembre de 1998)

* * *


" […] Escenes entranyables construïdes amb un llenguatge acurat que Muntané usa magistralment."

(Santiago Cucurella. El 9 Nou, 14 de març de 1998)

* * *


"El fet que el seu autor sigui poeta i dramaturg alhora, dóna a Millor actriu secundària un cert lirisme, que es tradueix en una obra ben escrita i una apreciable sensualitat de les paraules, així com un bon dinamisme expressiu."

(Sara Muñoz. El Punt, 19 de febrer de 1998)

* * *

"Miquel-Lluís Muntané no és de cap manera un nouvingut al món de la literatura. Les seves obres de teatre han estat representades amb èxit i la seva poesia és plena de solidesa, amb un discurs ètic i estètic que sorprèn dins la seva generació."

(Xulio Ricardo Trigo. El Temps, 9 de febrer de 1998)

* * *


"Muntané és una figura d'una gran dignitat dins el nostre panorama literari, pel rigor i la maduresa que caracteritza la seva producció."

(Carles Duarte. Avui, 5 de juny de 1997)

* * *

"Muntané, amb aquell grau de tendresa reflexiva que el caracteritza com a poeta […]."

(Vicenç Llorca. Avui, 5 de gener de 1995)

* * *

"La penúltima illa combina un intens entramat d'emocions amb una estructura escènica hàbil i un llenguatge impecable que en fan una peça d'innegable interès per als bons afeccionats a l'art dramàtic."

(Laura Serradell. Serra d'Or, novembre de 1994)

* * *

"Cal deixar fora de tot dubte el talent literari i dramàtic de Muntané […]."

(Anna Maria Vallès. Catalunya Cristiana, 18 de juny de 1992)

* * *

"Miquel-Lluís Muntané escriu amb la contundència de la raó i la delicadesa del poeta […]."

(Joan Josep Isern: Avui, 6 de gener de 1990)

* * *

"Muntané cisella la llengua amb l'elegància de l'orfebre."

(Joan Carreras. Presència, 23 de novembre de 1986)

* * *

"Miquel-Lluís Muntané no és mai superficial, ni retòric, ni ampul·lós […]."

(Joaquim Ventalló. La Vanguardia, 8 d'abril de 1986)

* * *

"En l'obra de Muntané [...] l'amor, el temps, la terra, la quotidianitat assoleixen sempre una dimensió comuna, pública, solidària, oberta enfora i unida sempre per la voluntat de treballar un projecte comú. Es tracta d'una dimensió, d'un alè, d'una convicció íntima que traspassa totes les vivències, totes les paraules."

(Xavier Bordanova: El Noticiero Universal, 6 de juliol de 1985)



--------------------