Pedrolo transcriu una història de segrestos, sexe, dobles vides i clandestinitat. El narrador es troba unes cintes magnetofòniques que el deixen tant bocabadat que no té més remei que transcriure-les i publicar-les, així, sense ordenar la -o les- històries. I és per aixó que al lector li pertoca de fer aquest ordre, si vol arribar a entendre aquest batibull ple de frases enginyoses, situacions esperpèntiques i burles a totes les institucions 'serioses'.

(Sinopsi)