Formalment, doncs, ens ocupem d'un llibre que diuen de viatges. Del Viatge, es podria argüir, no debades la via que acapara el protagonisme —la xacobea— ha estat el camí europeu per excel·lència, una ruta tan sols comparable a d'altres tan notables com la de la Seda o la d'Amèrica i no de menor importància. En tot cas, l'única d'elles que es feia preferentment a peu, com ara l'ha feta l'autor, la ruta que ha vertebrat durant molts segles Europa, una via de divulgació científica i cultural de primera magnitud. Parlem, per tant, d'un llibre sobre un dels viatges a peu més atractius que es poden emprendre, així que tot plegat resulta ben lògic: Vicent Pitarch és un caminant apassionat, d'aquells que no falten mai en les principals fites de l'excursionisme pedestre. No podia passar-li, doncs, per alt la gran cita dels senderistes, versió nova dels antics pelegrins medievals, potser més laica, però igualment devota, si no de Déu i del Sant a qui honora la ruta, almenys de la pròpia passió que alimenta el camí. No podia deixar de caminar la ruta xacobea, Vicent Pitarch, i potser perquè és d'aquells que saben que un viatge, com un llibre, si no et modifica poc o molt el punt de vista amb què encares la vida, és que no ha valgut la pena el temps que hi has esmerçat; potser per això, perquè la ruta de Sant Jaume, amb la càrrega històrica, mitològica, patrimonial, fins i tot mística que atresora, no podia deixar de marcar-li l'esperit amb una empremta ben profunda; potser per tot això, a més de recórrer-lo, Vicent Pitarch es va decidir a compartir-lo.

(Vicent Usó: "La perspectiva del món", Caràcters (València), núm. 25, octubre del 2003, p. 15-16)

* * *

Indagar en el passat lingüístic exigeix a parts iguals un minuciós escorcoll documental i un sòlid gruix teòric, que permeta d'extraure una adequada interpretació dels textos. L'estudi de Vicent Pitarch reuneix totes dues condicions. Escrit, malgrat l'aparent especialització temàtica, amb precisió i desimboltura, evidencia les preocupacions de l'autor, el qual, com ha posat de manifest en la seua acreditada trajectòria intel·lectual, entén el coneixement com una forma de praxi. En aquest sentit, el lector trobarà que les contradiccions del període, estudiades per Pitarch en el seu context vital, tenen molts vincles amb els debats contemporanis. Aquest és un dels grans mèrits del llibre. Perquè, en definitiva, fer història és parlar del present amb arguments del passat.

(Miquel Nicolás: "Parlar (i callar) des de la trona", Caràcters (València), núm. 17, octubre del 2001, p. 27)

* * *

Vicent Pitarch no hi simpatitza: ho viu. Sense crosses estilístiques ni naftalina renaixentista: a mans plenes, a cor obert, amb la sinceritat directa de qui parla entre els seus. Deixeu-me dir-ho: com Josep Pla, com Joan Fuster. Com els millors: com només ho fan aquells que formen part del país d'una manera indestriable, aquells compatriotes universals que són capaços d'emocionar-se amb la santantonada del Forcall i amb els peregrins de les Useres. Però que viuen atents a la punta del pensament d'avantguarda i que "reivindiquen, per damunt de tot, un país obert i ben sincronitzat amb els moviments més creatius, ideològics i tecnològics, polítics i culturals, de l'Europa d'avui i de demà".

No sabríem amagar-ho: el comportament –com a lliterat i com a ciutadà– de Vicent Pitarch esberla l’internacionalisme provincià i el jupisme acrític i acomodatici que s'ha instal·lat de manera alarmant en la nostra societat –panxacontenta fins a la temeritat. La fidelitat lingüística i la lleialtat als principis progressistes de la catalanitat del país són, en aquest context, els perns sobre els quals s'assenta una trajectòria exemplar. Desgraciadament, Vicent Pitarch és encara una rara avis al País Valencià. Però la seua originalitat s'estronca, vull insistir-hi, en la tradició intel·lectualment més innovadora i civilment més productiva: la tradició que va iniciar la vida i l'obra –solatge inequívoc dels escrits de Pitarch– del seu malaguanyat amic Joan Fuster, allà a la primeria dels anys seixanta.

(Toni Mollà: "Ressenya a Vicent Pitarch: Aventura valenciana". Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993. Levante-El Mercantil Valenciano, València, 1993. Reproduït en Escrits contra el silenci. València: Altriam Media & Events, 2017, p. 70-72)