Aquest llibre d’Eusèbia Rayó ens descobreix un món medieval de princeses i reines, però sens dubte és l’antítesi dels contes de fades. En una organització ferotgement patriarcal com la del segle XIII, el paper destinat a la dona era molt secundari, tant si era d’alt llinatge com si era una humil pagesa. En el cas de les quatre dones protagonistes del llibre veiem que eren peons en el gran escaquer dels regnes medievals que lluitaven entre ells pel poder i la primacia. L’autora les ha rescatat de les tenebres del temps i ens descobreix la humanitat i la rellevància de quatre personatges femenins: Violant, Teresa, Esclarmonda i Maria adquireixen vida amb l’ajut del llenguatge, adés poètic, adés èpic, de l’autora, que aconsegueix emocionar-nos davant les aventures vitals d’aquestes reines llunyanes i pròximes, amb unes biografies que foren agitades, conflictives i, en definitiva, plenes de patiment.

Eusèbia Rayó Ferrer (Palma, 1951) és una autora que publica amb regularitat des de la dècada de 1980. Escriptora en llengua catalana, ha publicat una dotzena de llibres de literatura infantil i juvenil, alguns dels quals han estat traduïts al castellà, i dos en concret han estat guardonats amb premis de prestigi: el Cifre de Colonya (1986) i el Premi de la Crítica de Serra d’Or (1993).

Amb aquestes biografies de les que foren reines consorts de Mallorca fa una incursió en un camp inèdit en la seva obra literària, el de la novel·la històrica per a adults. Ella mateixa ens explica com va començar a interessar-se per aquestes dones i com la va sorprendre que n’hi hagués tan poca informació. Llavors es documentà i explorà entre l’abundantíssima bibliografia sobre el món medieval de la Corona d’Aragó per tal d’extreure’n les dades que perfilen qualsevol biografia i de recollir la màxima informació històrica sobre els regnats dels monarques catalans que a cavall entre els segles XIII i XIV governaren en els territoris del que s’anomenà Regne de Mallorca. Com a dones i en el seu paper de reines es movien en escenaris molt fràgils i inestables i en contextos molt rígids, organitzats d’acord amb lleis patriarcals. I, encara que ha quedat poc rastre del seu pas per les terres on regnaren, l’autora, a través del seu relat, meitat història meitat ficció, ha sabut fer-nos-les conèixer i, en gran mesura, despertar la nostra empatia envers elles.

(Edicions La Foradada: "Reines de Mallorques. A l'ombra del poder", 2013)

***

Son las grandes olvidadas de la historiografía, mujeres que, pese a su papel secundario como «reinas coronadas» por herencia o matrimonio, «debieron ejercer sus influencias», manifestar sus inquietudes y mostrar sus caracteres. La escritora Eusèbia Rayó (Palma, 1951) ha novelado en Reines de Mallorques. A l'ombra del poder las biografías de cuatro mujeres que «de hecho o de derecho» reinaron en el siglo XIII.

La publicación se centra en cuatro personajes: Violant d'Hongria, Teresa Gil de Vidaurre, Esclarmonda de Foix y Maria d'Anjou. El libro no persigue ser «un estudio histórico», aunque sí existe un trabajo previo de documentación que ha permitido a la escritora constatar que «existe muy poca información sobre ellas». A partir del material analizado, Rayó ha podido deducir cómo eran y cómo actuaban, aunque «puede ser una decisión acertada o no», apunta. Pese a la distancia en el tiempo y en las formas, Rayó utiliza los sentimientos para introducirse en la vida de estas reinas, a las que reconoce un claro «perfil de mujeres maltratadas», relegadas «a un segundo plano», «engañadas» y «con una misión casi única, dar un sucesor». En algunos casos, «tratadas como meras mercancías». La escritora recurre a la literatura para contar la historia de una «Violant inteligente, con carácter»; una «insegura» Teresa, la «dulce» Esclarmonda y la «entrañable y extravagante» Maria d'Anjou.

El libro, publicado por Olañeta, también muestra por otra parte cómo estas mujeres «tenían su propio sello», escribían y leían, administraban bienes y patrimonio, y viajaban.

(Ana Largo: "Eusèbia Rayó novela las biografías de las «maltratadas» reinas de Mallorca", Última hora. Palma, desembre 15, 2013)

***

Totes les terres, la meva terra (Eusèbia Rayó, 1997) emmarca entre occident i orient una narració que ens parla de la capacitat d’adaptació a una realitat fràgil i canviant i del respecte a totes les cultures.

(Caterina Valriu: "La literatura infantil i juvenil a les Illes Balears (1993-1998", Serra d'Or. Barcelona (1998, desembre), p. 47)