Ramon Guillem naix a Catarroja (L'Horta) l'any 1959. Allí va fer tots els seus primers estudis fins que va cursar el batxillerat superior a la Universitat Laboral de la ciutat de Màlaga. En tornar a València es matricula a la Facultat de Geografia i Història on es llicencia l'any 1981, però la decisió de ser escriptor el porta més aviat a ajuntar-se amb els integrants de l'Associació Cultural Universitària de Filologia. Els seus primers poemes –encara en castellà– aparegueren l'any 1979 a la Nueva Revista de Literatura editada per la Universitat de València, i en la qual figurava com a membre del consell de redacció.

L'any 1980 apareix el seu primer llibre de poemes: Primera Ausencia que edita la Facultat de Filologia. És també l'any en què comença a treballar a la Biblioteca Pública Municipal de Catarroja, on continua fins a l'actualitat. Paral·lelament a aquest llibre escriu un primer llibre en català d'arrels existencialistes, L'eixida, que ha romàs inèdit. Els primers poemes publicats en català apareixen a la revista de literatura La pipa de Kif l'any 1984 que sota el títol "Així com cell qui en lo somni es delita" suposaven un avanç del llibre D'on gran desig s'engendra, que posteriorment resultaria guanyador del premi Vila d'Alaquàs 1984. És l'època de les primeres tertúlies literàries; del Col·lectiu Pombo, que organitza al Cafè Massanassa unes lectures on assisteix el millor de la literatura catalana al País Valencià d'aleshores. L'any 1986 ja ha enllestit L'hivern remot. És per aquestes dates que es fa realitat el projecte de la revista de literatura Daina (1986-1994) on figura des d'un principi, i fins a la seva desaparició, com a membre del consell de redacció.

A partir de la publicació de L'hivern remot el 1987 la seva literatura es diversifica i s'obri a la narrativa amb l'escriptura del dietari La cambra insomne –amb el qual guanya el premi d'Elx–, i el conte infantil El país dels dos sols. Des d'aleshores la seva obra, encara que centrada sobretot en la poesia, ha alternat el conreu d'ambdós gèneres. L'any 2008 publica amb El Gall editor el dietari Com l'angèlica.

En poesia, publica els reculls Les ombres seduïdes (1990), Aiguamolls (1991) i Terra d'aigua (1993), premiat amb l'Ausiàs March de poesia de Gandia de 1992, el Premi de la Crítica Serra d'Or de 1993 i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians del mateix any. Cinc anys després publica, a València, l'antologia L'íntima realitat (1998), que comprèn la seva producció entre el 1981 i el 1996. Segueix amb Solatge de sols (1999), guardonat amb el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de 1999, Maregassa (2002), Al fons, una música (2003), Desig que sempre mor (petita antologia) (2003), Els ulls del mar (2003), amb serigrafies de Josep Guinovart, Celebració de la mirada (2005), que rep el Premi de Poesia Octubre-Vicent Andrés Estellés del 2004, i Abisme i ocell (2010), guardonat amb el Premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot del 2009 i amb el seu tercer Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, el 2011. L'obra La set intacta (2014) rep el Premi de poesia Maria Mercè Marçal. Escrita entre 2008 i 2013 és una obra unitària dividida en dues parts que contraposen la fosca i la llum. El 2017 apareix una reedició de Terra d'aigua amb 16 pintures de Joan Olivares que dialoguen amb els poemes. Aquest mateix any guanya el Premi Ciutat de València de poesia Maria Beneyto amb el recull La febre dels dies, que publicarà l'editorial Bromera. L'any 2019, amb Fugaç, guanya el Premi Alfons el Magnànim de poesia. L'any 2021 publica el poemari El llamp en la lluerna, publicat per Edicions Perifèric.

Paral·lelament ha publicat les novel·les A foc lent (2004), Premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida del mateix any, i Una nit entre les nits (2006).

Actualment és vicepresident de l'Associació de Bibliotecaris Valencians i ha estat vicepresident pel País Valencià de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (2005-2013). Dirigeix la col·lecció de poesia d'edicions Perifèric.