Ramon Guillem (Catarroja, 1959) és llicenciat en Geografia i Història i actualment treballa com a tècnic de biblioteques i arxius.

La seva activitat literària se centra, a hores d'ara, en la poesia, encara que ha encetat també diversos projectes narratius. Ha publicat llibres de poemes com D'on gran desig s'engendra (1985), L'hivern remot (1987; reed. 2001), Les ombres seduïdes (1990), Terra d'aigua (1993; reed. 2017), Solatge de sols (1999), Maregassa (2002), Celebració de la mirada (2005), Abisme i ocell (2010) i La set intacta (2014), com també les antologies L'íntima realitat (1981-1996) (1998) i Desig que sempre mor (petita antologia) (2003). Per aquests llibres ha rebut premis com l'Ausiàs March, l'Octubre, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, el Premi de la Crítica Serra d'Or i el Premi Maria Mercè Marçal. El 2017 rep el Premi Ciutat de València de poesia per La febre dels dies. La seva obra poètica ha estat antologada, entre d'altres, a Ser del segle (1989) i Camp de mines (1991), i ha estat traduïda al castellà, a l'èuscar, al francès, al gallec, a l'hongarès, al rus i al xinès.

Com a narrador ha publicat, entre d'altres, els dietaris La cambra insomne (1992, Premi Antoni Bru d'Elx) i Com l'angèlica (2007), el llibre de relats Ahir van ploure granotes (1996, Premi Salvador Espriu) i les novel·les A foc lent (2004, Premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida) i Una nit entre les nits (2006).

Ha estat vicepresident pel País Valencià de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (2005-2013), i actualment dirigeix la col·lecció de poesia d'edicions Perifèric.



Pàgina elaborada per X. R. Trigo per a l'AELC.
Fotografies: Arxiu personal de Ramon Guillem.