PRIMER LLIBRE
De sa joventut

PRIMERA PART.
DE LA FADRINEA
AB SA MARE

Déu ajudant,
jo entonant
mon Spill e norma,
servant la forma
de l'abreviar,
me vull lleixar
la infantea.
Ma fadrinea
e joventut,
en servitud,
desheretat,
foragitat
e camps seguim,
los més de vint
anys meus millors,
ab prou suors,
perills, treballs,
nafres e talls,
ab mal passí,
e comencí
mort mon bon puig
Ell ab ma mare
vixqué poc temps,
e mai ensems
los viu menjar
ni festejar,
mai los viu riure.
Per llur mal viure
o mala sort,
cert, a gran tort,
per alguns mals
-no vull dir quals,
e no els declare
per ser ma mare-,
jove, fon hètic.
En fi frenètic,
així morí.

(Dins de L'Espill. Barcelona: Quaderns Crema, 2006, p. 98)