Josep
Romeu i Figueras
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Antologia

Cabrera d'Igualada

Un silenci sagrat senyoreja entre els pins

com si fos en un temple d'ombres vives i humides,
i crues llums despertes, verticals, enfollides
damunt les cimes cauen, com flames o destins.

I en el do de les ombres de la pineda obscura,
de tard en tard cavalca un vent àgil i lent,
i fendeixen ocells l'aire irisat, clement,
d'obertes clarianes amb designi d'altura.

Pedra antiga i obrada, construïda, sosté
un august equilibri d'altres segles i guarda
una vella noblesa, lluny dels pins, en la tarda
que es redreça deserta i no troba recer.

I en el bosc meravella el clos d'un cementiri
blanquíssim i minúscul, oh recollida nau!;
i silvestres coloms de volada suau;
i una pau dels xiprers sense plor ni martiri.

(De Terra, Melilla, 1943)



--------------------