Pere Rosselló i Bover neix a Palma el dia 6 de març de 1956, l’Any de la Neu.

El 1973 comença els estudis de Filosofia i Lletres a la delegació de Palma de la Universitat de Barcelona i el 1978 es llicencia en Filologia Hispànica. A partir del setembre de 1978 imparteix la docència en diversos centres d’ensenyament mitjà i el 1982 aprova les oposicions de professor de Llengua i Literatura Catalanes d’institut de batxillerat. El 1986 es doctora en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears amb una tesi sobre L’obra de Salvador Galmés i Sanxo (1876-1951), dirigida pel Dr. Joan Alegret, que obté la qualificació d’Excel·lent cum laude i el Premi Extraordinari de doctorat. El 1988 passa a exercir la docència a la Universitat de les Illes Balears, primer com a Professor Titular de Filologia Catalana i, des del 2005, com a Catedràtic d’Universitat.

Encara essent estudiant, guanya el Premi Ciutat de Manacor de poesia el 1977, amb el llibre Antologia (1978). Poc després obté el Premi Ciutat de Palma (1977) amb el poemari Aplec de distàncies (1981). Més tard traurà dos llibres més de poesia: Llibre de la selva i altres poemes (1983) i L’hort de la lluna (1988).

Durant aquests anys col·labora en diverses publicacions literàries, com la revista Blanc d’Ou, Cairell, Reduccions, etc. Sobretot, però, treballa activament en la creació de la revista Latitud 39 (1981-83) com a membre del consell de redacció i com a col·laborador habitual.

El 1988 comença a dedicar-se a la literatura infantil quan obté el Premi Guillem Cifre de Colonya amb el llibre Les aventures d’en Tres i mig (1989), que serà objecte de nombroses reedicions. D’aquest llibre, l’any 2002 en fa una versió teatral que és portada als escenaris sota la direcció de Frederic Roda.

Com a autor de narrativa infantil també ha publicat El fantasma del País del Vent (1992; reeditat el 2018), Memòries d'una planta (2006) i La vaca sàvia i altres contes en vers (2006).

El 2002 fa una incursió a la narrativa breu amb la “nouvelle” satírica L’Infern de l’Illa (2002).

El 1996, arran de la mort de Miquel Àngel Riera, passa a dirigir les col·leccions Tià de Sa Real i El Turó, creades i dirigides fins aleshores per l’escriptor manacorí. Des del 1999 dirigeix la publicació de les Obres Completes de Miquel dels Sants Oliver i de les Obres Completes de Gabriel Alomar.

Després de setze anys sense publicar poesia, hi torna el 2004 quan obté el Premi Bernat Vidal i Tomàs amb El temps llençat al pou. Posteriorment, ha publicat el poemari Illa Crucis (2014).

Tanmateix, la major part de la seva dedicació s’ha centrat en l’estudi de la literatura, terreny en el qual ha publicat nombrosos articles i una quinzena de llibres. També és autor de diverses antologies de poesia i de narrativa, algunes de les quals han estat traduïdes a diversos idiomes estrangers.

És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana des de la seva fundació el 1977.