Autors i Autores

Antoni Rovira i Virgili
1882-1949

Pòrtic

Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882 - Perpinyà, 1949), escriptor, periodista, historiador, traductor i polític. Tota la seva trajectòria pública i la seva obra literària i intel·lectual, profundament unitàries, giren entorn de la defensa i divulgació del fet nacional català a través dels ideals de democràcia, republicanisme i llibertat.

Antoni Rovira i Virgili és l'autor d'una cinquantena d'obres entre assaigs històrics sobre nacionalisme, biografies de personatges rellevants de la política catalana, llibres de memòries, reculls d'articles, narrativa breu, llibres d'història per a joves, manuals de divulgació d'ortografia i gramàtica, una obra de teatre i un recull de poesia. Sobresurten Història dels moviments nacionalistes (3 vol., 1912-1914), Nacionalisme i Federalisme (1917), Pau Claris: estudi biogràfic i històric (1922), Història nacional de Catalunya (7 vol., 1922-1934), Teatre de la natura (1928), Els polítics catalans: Enric Prat de la Riba, Ildefons Sunyol, Jaume Carner, Joaquim Lluhí i Rissech, Francesc Cambó (1929), El principi de les nacionalitats (1932), Els darrers dies de la Catalunya republicana. Memòries sobre l'èxode català (1940) i La collita tardana (1947), entre molts d'altres. Com a periodista, escriu principalment sobre política internacional i història nacional catalana. Col·labora regularment en nombroses publicacions —El Poble Català, La Veu de Catalunya, La Publicitat, La Humanitat, La Nació, Meridià, Mirador, L'Esquella de la Torratxa, La Mainada— i és un dels fundadors i directors de la Revista de Catalunya (1924) i del diari La Nau (1927). És considerat un dels millors prosistes catalans del segle XX.

Els moments més rellevants de la seva trajectòria política són la fundació dels partits Acció Catalana (1922) i Acció Republicana de Catalunya (1930). El 1932 ingressa a l'Esquerra Republicana de Francesc Macià i és elegit diputat per Tarragona al Parlament de Catalunya. El 1936 és elegit vicepresident primer del Parlament, i n'esdevé el president interí el 1940. És membre del govern de la Generalitat a l'exili (1945-1948).



Pàgina elaborada per Josep Miàs per a l'AELC.
Fotografia de portada de ROVIRA, A.: El nacionalisme. Barcelona: La Revista, 1916.