Josep Sebastià
Pons
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Biografia

Josep Sebastià Pons neix a Illa (Rosselló; Ille-sur-Têt en francès) el 5 de novembre del 1886. Entre Illa i Perpinyà passa els seus primers anys per a més tard fer estudis d'espanyol a la ciutat francesa de Montpeller. L'any 1905 viatja a Madrid, on sovinteja tertúlies i coneix Antonio Machado, Quintero i també a Unamuno. A la tornada pren contacte amb la llengua catalana, sobretot amb l'obra de Verdaguer, de qui compra a Barcelona el Canigó, un llibre que l’impressiona vivament.

Des d'aleshores, Josep Sebastià Pons, es lliura a la difícil empresa d'escriure en una llengua que mantingui els trets fonamentals del rossellonès i, alhora, no s'allunyi amb excés del català. A partir del 1910 fixa la seva residència a Barcelona, on entrarà en contacte amb la societat literària de l'època. Dedicat durant tota la seva vida a la docència, l'autor escriu poesia des de molt jove i també teatre, de la mateixa manera que publica alguns llibres en francès, dels quals cal destacar sobretot L’ocell tranquil, les seves memòries.

Del 1935 fins al 1953 exerceix com a catedràtic de llengua i literatura espanyoles a la Universitat de Tolosa. La seva passió per la literatura catalana fa que publiqui a França alguns textos sobre aquest tema. Després de viure de manera prematura la mort de la seva dona (1937), Sebastià Pons es refugia en la literatura, sobretot en la poesia, marcada pel seu tarannà d'home tranquil, amant de la vida familiar i dels paisatges del Pirineu.

La crítica ha destacat la publicació de Cantilena (1937) com un punt d'inflexió en la seva poesia. Aquesta evolució neix d'un sentiment clar: escriure en una llengua considerada un dialecte, i de la necessitat d’innovar, d'assolir una posició que la seva situació perifèrica li va negar amb massa freqüència. Considerat per la societat literària de Barcelona el "poeta del Rosselló", i per París un poeta traduït al qual van menystenir, Sebastià Pons es va refugiar als seus aconseguiments personals.

Durant els anys 80 i 90, gràcies a la iniciativa de l’Editorial Columna i l’empeny personal del jove poeta Àlex Susanna, es va publicar per fi a Barcelona la seva obra completa, narrativa, poesia, teatre, amb el suport del Conseil Regional du Languedoc-Roussillon i la Generalitat de Catalunya.

Josep Sebastià Pons va morir al poble on havia nascut, envoltat dels paisatges que tant havia cantat als seus poemes, el 1962.

L'any 2012, amb motiu del cinquantenari de la mort de Josep Sebastià Pons la població d'Illa va promoure diverses activitats populars en homenatge i reconeixement a l'autor, igualment que la Institució de les Lletres Catalanes, que va organitzar un acte a Barcelona.



--------------------



Fotografia de Sebastià Pons