Autors i Autores

Segimon Serrallonga
1930 - 2002

Segimon Serrallonga a l'escola de Torelló, el 1941. © Teresa Serrallonga
Segimon Serrallonga amb J. V. Foix, al Port de la Selva a mitjan anys setanta. © Teresa Serrallonga
D'esquerra a dreta: Segimon Serrallonga, Jordi Sarrate, Lluís Solà, Miquel Martí i Pol i Ricard Torrents, l'equip de redacció de la revista Reduccions l'estiu de 1982. © Fons Segimon Serrallonga de la Universitat de Vic
Segimon Serrallonga a la biblioteca de la Universitat de Vic. © Fons Segimon Serrallonga de la Universitat de Vic

Biografia

Segimon Serrallonga i Morer neix a Torelló el 12 de desembre de 1930. Els seus pares, Pere Serrallonga i Maria Morer, pertanyen a la menestralia i tenen una bona formació cultural.

El curs 1933-34 comença a anar a l'escola pública catalana que li influirà decisivament. Després dels anys turbulents de la guerra i la immediata postguera, el 1942 ingressa al seminari. Primer estudia cinc cursos d'humanitats a la Gleva i més tard va a Vic, al seminari major, on estudia filosofia i teologia. Pel seu compte aprèn català, idiomes, literatura i piano. És a la Gleva on escriu els seus primers poemes que tindran una continuïtat amb l'obtenció d'un premi de poesia, el 1951, al certamen de Cantonigròs. Aquest any, el grup de poetes del seminari de Vic editen clandestinament un recull de poesies amb el títol Estudiants de Vic 1951. És l'època que coneix el poeta Carles Riba que marcarà definitivament la seva obra.

El 1954 és ordenat sacerdot i és destinat primer a la parròquia de Seva i més tard a la de Manlleu. Gràcies a la intervenció de l'eclesiàstic i filòleg vigatà, Antoni Griera, a partir de 1957 pot anar a estudiar filologia a la Universitat Catòlica de Lovaina. A causa d'una tuberculosi passa un any i mig de convalescència al sanatori universitari d'Eupen. Finalment, el 1963 es llicencia en filologia clàssica amb un estudi sobre Èsquil. Aquest mateix any torna a Vic i és nomenat professor de llatí, grec i francès al seminari. També exerceix de professor a l'escola religiosa l'Escorial.

Entre 1964-1967 dirigeix la revista de Vic Inquietud artística i tradueix del grec els llibres de la Bíblia, "Saviesa" i "Eclesiàstic". Participa activament en la vida política catalana clandestina i el 1974 publica Eixarms, on aplega la seva obra poètica escrita fins aleshores. Escriu crítica literària a diaris i revistes com l'Avui, El 9 Nou, Els Marges i Serra d'Or. És un dels fundadors i membre destacat de la revista de poesia Reduccions des de la seva aparició el 1977. Quan aquest any es funda l'Escola Universitària de Mestres de Vic hi exerceix de professor i paral·lelament estudia a la Universitat Autònoma de Barcelona on es llicencia en filologia catalana.

De la seva obra poètica, al llarg de vint-i-cinc anys, apareix el llibre Poemes: 1950-1975 (1979) amb un pròleg del professor Joaquim Molas. Aquesta obra rep el premi Crítica Serra d'Or de 1980.

Impulsa els estudis universitaris de Vic on imparteix classes de literatura i assessora l'editorial EUMO. Tradueix obres com Les noces del cel i l'infern de William Blake, Me-ti: llibre dels canvis de Bertolt Brecht i una selecció de poesia assíria, babilònica, egípcia, hebrea, grega i llatina publicada pòstumament amb el nom de Versions de poesia antiga.

Des de l'any 1991 dirigeix la biblioteca dels estudis universitaris que el 1997 es converteix en la biblioteca de la Universitat de Vic. Amb motiu de la seva jubilació, l'any 2000, apareixen números monogràfics dedicats a Serrallonga a les revistes Miramarges i Reduccions i, el 2001, l'editorial EUMO publica una Miscel·lània Segimon Serrallonga. Mor el 10 d'abril de 2002.