Edat de lectura

AblanatanalbA és una novel·la on predominen els jocs enigmístics de llengua. És una novel·la verbívora, com la bateja el mateix autor. Per aquest motiu, aconsellem aquesta lectura per a nois i noies a partir dels setze anys. Per la temàtica de la novel·la, és un llibre que pot donar molt de joc per treballar en el batxillerat lingüístic.

Argument

L'obra tracta de dos germans bessons, en Tomàs i en Tomeu, fills de l'Alexandre Cerc, un senyor que va néixer l'any 1930 i que acaba de morir (1997), membre emèrit de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Fa vint anys, el senyor Cerc va abandonar la dona i els dos bessons, i es va endur tots els llibres de casa: se'n va anar a viure en un pis del barri Gòtic de Barcelona. Allà es va dedicar a corregir els textos que li portaven.

Quan el pare va deixar els bessons, en Tomàs (en Mas) i en Tomeu (en Meu) tenien tretze anys. Des d'aleshores, no havien sabut mai el perquè d'aquest abandonament i havien viscut amb la seva mare, sense saber res del pare (tot i que al llarg de la novel·la es demostra que no és ben bé cert del tot, perquè en Meu el visitava de tant en tant en secret).

El senyor Cerc, abans de morir, va deixar previst a un notari el seu epitafi: 423 AZ (1930-1997). A partir d'aquest epitafi incomprensible, els dos bessons, l'un enamorat de l'enginy verbal (en Tomàs) i l'altre que detesta els jocs de paraules (en Tomeu), intenten, cadascú pel seu camí, esbrinar els secrets que amagava el pare. I, finalment, potser arribaran a un mateix punt.

Tema

El gran tema d'aquesta novel·la és l'enigmística lingüística, els jocs de paraules, els personatges de la història que han dedicat la seva existència, o part d'aquesta, als jocs de paraules. La mateixa estructura de l'obra ens hi porta: els diferents narradors (en Tomàs, en Tomeu, un narrador extern), els episodis dedicats als "Homemots" que escriu en Tomàs Cerc al dominical, el joc de l'scrabble al Bar Queimada, la relació entre en Tomàs i la Montserrat (una col·leccionista de qualsevol cosa que contingui la lletra "Z")...

Tot l'argument i l'estructura de l'obra depenen de l'enigmística: podem dir que la trama és un pretext de l'autor. En aquesta novel·la no és tan important què es diu sinó com i per què es diu.

D'altra banda, hi ha temes complementaris per poder tractar: la convivència, els odis, l'estimació, els enganys... de dos germans bessons; la vida d'una dona culta un cop l'ha abandonada el seu marit, les seves amistats...

Personatges

L'obra comença mostrant-nos dos personatges absolutament iguals físicament, però molt contraposats quant a manera de ser, gustos i preferències: en Tomàs i en Tomeu. Però tots dos, tal com diu la mare dels bessons, tenen algun tret diferent, heretat del seu pare, el senyor Cerc. Ells tres, els bessons i el seu pare, són els responsables del fil de l'obra i l'excusa per portar-nos sempre al mateix tema: els jocs de paraules.

Però també hi ajuden altres personatges, com la Montserrat Zúñiga, la noia amb qui s'embolica en Tomàs: és fotògrafa d'un diari i acumula tot allò que tingui alguna cosa a veure amb la zeta. L'Albert, el fill de la Dolors, va pel món combinant totes les lletres que pot, i ja fa temps que participa en les trobades d'scrabble al Queimada. Es podria dir que és una mena de cosí postís d'en Mas i d'en Meu, perquè quan el seu pare els va abandonar, la Cristina, la seva mare, sort en va tenir de la Dolors, tot i que el pare de l'Albert està casat amb una altra dona i només el veuen de tant en tant.

Alèxia és el nom de la "minyona" que el senyor Cerc té al pis del barri Gòtic. Però tampoc ella s'escapa de formar part de l'enigma. El seu nom vol dir 'ceguesa verbal'. I ja no parlem dels personatges que ens descriu en Tomàs Cerc al dominical. a l'espai "Els Homemots": tots ells col·laboren a posar més substància en aquesta novel·la verbívora.

Suggeriments didàctics

1. En Tomàs Cerc escriu un espai anomenat "Els Homemots" en un dominical (picada d'ullet als Homenots de Josep Pla). Es tracta d'explicar les particularitats de personatges que, d'una manera o altra, tenen relació amb jocs de paraules o amb l'enigmística. Els alumnes han de redactar un homemot inventat per ells. Serà més fàcil si es fixen en algun personatge de la seva família: sempre hi ha la típica persona que fa jocs amb les paraules, les bromes del qual no entén ningú fora del cercle familiar.

2. Al llarg de tota l'obra descobrim una de les aficions de l'autor: els palíndroms. Recordem que es tracta d'un mot o frase que es pot llegir tant de dreta a esquerra com d'esquerra a dreta sense variar el contingut, com a "Senén té sis nens i set nenes". Els alumnes faran un recull de tots els que surten a AblanatanalbA i els classificaran segons les llengües i els autors (quan es coneguin) a què pertanyin. El professorat de llengües estrangeres i el de llengües clàssiques els podran ajudar a entendre'ls millor.

3. Els nois i les noies poden també inventar un anagrama, és a dir, formar un mot o una frase a partir de la transposició de les lletres d'un altre mot o d'una altra frase: amb el seu nom i cognoms han de mirar quina o quines altres paraules els poden sortir. Per exemple:

MONTSERRAT: TRASTORNEM
MÀRIUS SERRA: RES US RIMARÀ
SALVADOR DALÍ: AVIDA DOLLARS (un híbrid llatí)
AÍTO GARCIA RENESES: GRÀCIES TOIA SERENA

4. Un altre tema lingüístic que es repeteix a l'obra és el dels mots encreuats (o enreixats, segons la denominació paral·lela que inventà Tísner). Es pot distribuir la classe en grups: cada grup haurà de crear un joc de mots encreuats, però amb la condició que les paraules que hi surtin i, per tant, les seves definicions, tinguin una relació directa amb personatges o amb fets de l'obra. Recomanem que la quadrícula dels mots encreuats sigui de 9 per 9. Hi poden posar els espais negres que calgui.

5. La novel·la acaba amb "Rigoro-sament literal", un escrit en què cada paràgraf comença per una lletra de l'abecedari, seguint l'ordre estricte (deixem de banda les altres curiositats que podem trobar-hi). Proposem que els alumnes facin un relat de la seva vida (real o imaginària) seguint el mateix patró.

6. Taller de literatura: creació d'un logogrif. A partir d'una paraula, per exemple BARCELONA, els alumnes hauran d'extreure totes les paraules que es puguin fer: BAR, CEL, ONA, BARCA, LONA, BALENA... (fins i tot l'anagrama: BALCONERA). Quan tinguin totes les paraules, hauran de bastir una història que tingui com a tema principal la paraula original. En el text hi hauran de sortir totes les paraules que han trobat.

7. Seguint l'esquema del conegut programa Xifres i lletres i per tal d'introduir l'alumnat en els jocs de paraules (de fet, es tracta d'un logogrif o, si es pot, d'un anagrama!) es pot fer, conjuntament amb el professorat de matemàtiques, un concurs entre tot l'alumnat d'una classe. Mentre dos concursen, els altres poden fer de públic i també participar-hi.