Autors i Autores

Màrius Serra

Tres és massa.

Edat de lectura

Pel seu contingut, Tres és massa és clarament una novel·la juvenil, adreçada a nois i noies de 12 a 14 anys.

Argument

L'Emma i la Paula són dues germanes bessones que estudien en una escola de la zona alta de Barcelona. En començar el curs, la Paula no pot assistir a classe perquè ha patit un accident esquiant a l'Argentina. Així, la seva germana li explica les novetats que hi ha en el nou curs, entre les quals destaca la presència d'un nou professor d'anglès. L'Emma s'enamora, com s'enamoren els adolescents, d'aquest professor nou, el Mingo. En tornar a l'escola, és la Paula la que enamora, sense ella desitjar-ho, el professor d'anglès, el qual acaba de separar-se i queda absolutament enlluernat per la segona bessona que se li presenta a classe, fins a l'extrem d'afirmar que l'Emma és la falsificació perfecta que tanmateix no pot substituir l'original.
L'Emma i el professor d'anglès ideen per separat dues estratègies per tal de cridar l'atenció del seu enamorat respectiu, el Mingo i la Paula. Les dues estratègies —un atracament i un segrest— s'entremesclen i el resultat final comporta que una de les tres persones aconsegueixi el seu objectiu, que la segona s'hagi de conformar amb una falsificació perfecta i que la tercera aconsegueixi que el professor d'anglès es desenganxi d'ella. Com tothom sap, en qüestions d'amor, tres és massa.

Tema

El tema de la novel·la és la complicada relació que s'estableix entre dues germanes bessones i el seu professor d'anglès. Aquestes relacions —de competència entre les germanes, i d'amor del professor cap a una bessona i de l'altra bessona cap al professor— serveixen de pretext a Màrius Serra per explicar una història, relativament "normal", des del punt de vista dels tres personatges principals. Es tracta d'un exercici que permet al lector anar coneixent el que passa realment a partir de la informació que va sumant després de llegir cada capítol.

Personatges

La Paula Forner és una noia de 17 anys, oposada totalment, pel que fa al caràcter, a la seva germana bessona. Té clar el que vol i sap mantenir a distància el professor d'anglès que la vol enamorar. L'Emma Forner és l'arquetip de l'adolescent enamoradissa, amb molta imaginació, amb molta fantasia —només cal recordar el somni que té periòdicament pensant en els seus estimats—, i que competeix amb la seva germana bessona per tal d'aconseguir l'atenció del professor d'anglès.

El Mingo és el professor d'anglès. Acaba de deixar la seva feina com a publicista i acaba de separar-se de la Neus, la dona amb la qual compartia anell i pis. Es pren la seva feina com un canvi a la seva vida rutinària i arriba a afirmar que fer de profe d'anglès en una escola de monges és el més semblant a fer d'estrella del rock i que sempre havia somiat triomfar a dalt d'un escenari. La Fina és la professora de llengua catalana. Col·loca el Mingo a l'escola i és, d'alguna manera, el contrapunt al seu impuls amorós, tot i que només ho sigui en la seva vida a l'escola, ja que ella també s'ha deixat seduir per la força de l'amor moltíssimes vegades.

Suggeriment didàctics

1. Com que es tracta d'un llibre on s'apunta la, a voltes, complexa relació entre el professorat i l'alumnat, es podria utilitzar Tres és massa per introduir un debat a classe sobre quina és o quina hauria de ser la relació entre aquests dos estaments de l'institut: caldria tractar temes com l'autoritat, el respecte, l'amistat, les relacions fora de l'institut...

Per il·lustrar el debat, a més de la lectura del llibre és recomanable que els alumnes puguin veure El club dels poetes morts, pel·lícula que apareix alguna vegada elogiada, però també criticada, en l'obra de Màrius Serra.

2. En el llibre, cadascun dels personatges principals fa de narrador en un capítol determinat. De fet, si hi ha tres personatges principals, hi ha tres capítols (enumerats, per cert, 3, 2 i 1), hi ha tres narradors i, per tant, hi ha tres punts de vista. Es tractaria que, a partir d'una mateixa experiència viscuda per un grup d'alumnes, cadascú expliqués la història tal com ell o ella la va viure (l'escrit ha de ser relativament curt). Després es poden llegir les diverses versions i comentar-les oralment.

3. Els alumnes han d'explicar, per escrit, una història d'amor real o inventada —sempre en pot quedar el dubte— entre un/a professor/a i un/a alumne/a.

4. Màrius Serra ha estat professor d'anglès en una escola de secundària. Actualment, és una persona coneguda perquè repetidament surt als mitjans de comunicació i col·labora amb la premsa escrita. Aprofitant aquesta avinentesa, es podria convidar l'autor a l'escola per tal que parlés amb els nois i les noies no només de la novel·la, sinó també de l'enigmística. Serra, bon comunicador i amb una eloqüència incansable, sap connectar amb l'alumnat i el fa participar d'aquests jocs lingüístics que tant l'apassionen.

5. Màrius Serra vol en aquesta novel·la aproximar-se al llenguatge juvenil. Així, utilitza mots com díver, lligar, paio, profe, catejar, cagat... Paga la pena fer veure a l'alumnat que la llengua no és un fet monolític i que cal tenir en compte la variació que pot tenir: des de les variacions que depenen de les identitats dels parlants (varietats geogràfiques, històriques o generacionals, socials...) fins a les que depenen de la situació comunicativa (els diversos registres de la llengua, el grau de formalitat en què s'utilitza...). A partir d'aquí, seria un exercici interessant fer escriure un text als alumnes en el qual hi hagi un diàleg entre adolescents, utilitzant les expressions i girs propis de les persones d'aquesta edat. Després, els alumnes hauran d'escriure el mateix text com si fossin dues persones grans les que parlessin.

6. L'exercici anterior també es pot fer jugant amb dos nivells de formalitat diferents: l'un, una conversa informal en un bar entre dos amics de tota la vida; l'altre, una tertúlia radiofònica sobre el mateix tema entre persones que no es coneixen de res. En aquest sentit, poden ser útils diccionaris del tipus Diccionari del català popular i d'argot, de Joaquim Pomares.