Autors i Autores

Maria del Carme Serrat

Retrat del Dia del Corpus (1949).
L'autora participant en els Jocs Florals de la llengua catalana a Suïssa (1968).

Biografia

Maria del Carme Serrat Marcet neix a Terrassa l'octubre del 1943 en el si d'una família de pocs recursos però amb inquietuds culturals, artístiques i vitals.

Com totes les criatures que creixen entre adults, en el seu cas pare, mare, dues germanes i un germà força més grans, aviat pensa i s'expressa com una adulta. Malgrat la mort prematura del pare i les estretors econòmiques i socials dels anys cinquanta, mentre tots plegats treballen per empènyer l'economia familiar, cadascun d'ells malda per bastir-se unes ales, tant se val si modestes, per volar una mica més amunt i més enllà del que s'estila en el seu entorn. Aquest bon exemple la marcarà profundament. A casa, els vespres s'estudia, s'aprèn, es fan feines extra, i així des de menuda entén que cal espavilar-se, no esperar que t'ho donin tot mastegat. Quan poden, van al teatre, a concert. Al llarg de molts anys tots ells esdevenen cantaires, sobretot de la Massa Coral de Terrassa, aleshores dirigida per l'insigne Rosa Puig. La música, tant la tradicional catalana i d'altres llocs, com la clàssica, entra a la casa i penetra, enriquidora, dins els cors i les ments que l'habiten.

El 1967 troba feina de taquimecanògrafa per castellà i francès en una empresa de maquinària tèxtil a Winterthur (Suïssa). L'any següent a Zuric, en uns Jocs Florals de la Llengua Catalana aleshores a l'exili, coneix un terrassenc que hi viu; s'enamoren, es casen. Set anys després se separen. De taquimecanògrafa poliglota en un gran banc de Zuric, mitjançant una estada de cinc mesos a la sucursal de Londres, esdevé secretària de direcció, càrrec que li obre moltes portes. També enveges, maldecaps, estrès... Fa un parèntesi esclaridor i depuratiu a Israel: En un quibuts cull taronges, s'ocupa de l'aviram, pinta parets, prepara esmorzars per la quitxalla, etcètera. I viatja pel país, motxilla a l'esquena.

Decideix tornar a Catalunya i, alhora que treballa, estudia periodisme. Un curs, i ho ha de deixar. Ho torna a provar passats un parell d'anys, a l'EUTI. A més d'estudiar, ensenya alemany en una escola d'idiomes. S'estableix pel seu compte com a traductora i intèrpret d'alemany, anglès i francès.

Coneix al qui serà el company de la seva vida. Junts marxen a Amèrica Llatina amb un encàrrec professional de cinc anys. L'enllesteixen en tres anys i mig i tornen, instal·lant-se a l'Estartit (Girona). La Maria del Carme ja escriu "de veritat". Ha començat una novel·la ambiciosa per a la qual li cal documentar-se amb rigor. I alhora malda per aprendre més, molt més: A l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Barcelona fa un curs presencial de Registres i Diàlegs, seguit per un curs virtual de quatre anys: Narrativa, Conte I, Conte II, i Projecte final. També fa un curset de novel·la a Girona.

Una greu malaltia se n'endú el seu home i a ella li sacseja la vida en molts aspectes. Anys després torna a  Terrassa. Un amic la posa en contacte amb la Mercè Company, que li analitza les obres, les noves i les que té al calaix; que l'aconsella... Amb la Mercè, l'aprenentatge és d'alta volada, exigent, sense concessions. Però quina felicitat quan en rep algun compliment!

Escriu, incansable. I estripa, i llença. Ha publicat una novel·la. A més, aquella primera obra que li ha costat molts anys i esforços, la té acabada, revisada i a punt. Ara treballa en una sèrie de relats de gènesi cinematogràfica. Té una tercera novel·la a l'ordidor i un primerenc recull de narracions inicialment rebutjat, a la taula d'escutiar, segons el llenguatge tèxtil del seu ADN terrassenc.