Autors i Autores

Carles Sindreu
1900-1974

Poesia

De vegades segons com poso els ulls
En passar el ciclista amb les paneres
Se li pleguen les rodes com ulleres
Només el temps de decantar els ulls     

A mitja tarda arriba el capellà
Amic de l’estorer vermell de cara
Com cada tarda m’ha esguardat Suara
La minyona em portava el berenar
Com ahir i com demà...

Quan fan ombres xineses les botigues
La meva mare em dóna el cartipàs
I vaig il·luminant postals antigues
Sota la llum groga del gas...

("Aigües en el vidre", dins Obra poètica I. Barcelona: Llibres del Mall, 1975)

     
* * *


            Ara
         Encara
            En 
            El
        Sostre
        Nostre
        Freda
          De 
        Seda
           I
       Glaç
       –Vidre
       Boirina–
    L’aranya de filferro
       LIMITADA
Per gotes de llum blava i sonrosada
Es gronxa al vent del gran matí cruel
Talment un arbre que té el cel
       La rel

("Aranya de llums", dins Obra poètica I. Barcelona: Llibres del Mall, 1975)

  
* * *

Baixen uns rius vermells
Pels flancs multicolors
De les muntanyes

La teva mà –adéu per sempre–
Té set corones de claror
En fer-me adéu

Aquesta nit
Al fons del pou
Ple d’aigües verdes i morades
La teva mà amputada
Serà més freda
I farà cintes de sang
En la galleda

Herbes verdes al pou del record
Falzies de fulla mig vermella
Recremada

En cada ungla
De la mà teva
Hi clavaria
Els tronquets
Negres i fins
D’una falzia

Quan l’aigua tornaria a ser cristall
Tindria al fons del pou
El meu ventall

("El meu ventall", dins Obra poètica I. Barcelona: Llibres del Mall, 1975)

 
* * *


. Les clivelles dels empedrats ciutadans criden les peces de deu cèntims que s’hi  entaforen sense fer remor.
. Els escarabats voladors són bombons de xocolata fugissers de la capsa blava de la nit.
. Oh quin lleu repic de castanyoles sota l’enciam!... Dos cargols bovers es fan l’amor.
. Els dits de les velles passen els grans del rosari amb la mateixa meravellosa facilitat amb què les potes dels esquirols passen els nusos dels pins.
. Les orelles humanes donen la sensació d’ésser uns accessoris intercanviables.

("Radiacions", dins Obra poètica I. Barcelona: Llibres del Mall, 1975)

 
* * *
 

Poema visual Carles Sindreu

 
(Cal·ligrama dins Obra poètica I. Barcelona: Llibres del Mall, 1975)