Arthur Terry
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Biografia

Arthur H. Terry neix a York (Anglaterra) el 17 de febrer de 1927. Educat a St. Peter's School i deixeble de J.B. Trend, el 1947 guanya una de les First Class Honours Degree en espanyol i francès a la Universitat de Cambridge (1944-47). És en aquest centre on té el primer contacte amb Josep M. Batista i Roca, el seu supervisor i qui li descobreix institucions catalanes històriques com el Consolat de Mar i la Generalitat. A partir d'aquest moment, Arthur Terry s'interessa vivament per la cultura catalana.

Després de la II Guerra Mundial i durant dos anys, fa el servei militar a l'exèrcit britànic, moment que aprofita per ampliar coneixements lingüístics de rus. El 1949, gràcies a una beca impulsada pel mateix Batista i Roca, que permet que estudiants anglesos puguin anar a investigar a Catalunya, viatja a Barcelona per estudiar el monasticisme català antic. De manera clandestina, assisteix a trobades literàries, col·labora en revistes com, per exemple, Ariel i estableix amistat tant amb els joves escriptors i artistes catalans del moment, com també amb els de la generació anterior (Aramon, Casacuberta o Bohigas). Mentrestant es familiaritza amb el país i freqüenta els seus centres culturals. En destaca l'Ateneu Barcelonès.

El 1950 torna al Regne Unit i és nomenat Assistant Lecturer a la Queen's University de Belfast. El 1962 succeeix el medievalista Ignasi González Llubera, com a professor d'espanyol i aviat esdevé professor de Literatura Moderna i Contemporània.

Durant els anys seixanta, tradueix poetes catalans i castellans, publica el seu primer llibre sobre literatura catalana, La poesia de Joan Maragall (1963), i realitza tasques d'organització en el Grup d'Escriptors de Belfast (Belfast Writer's Group), fundat el 1963, on estableix amistat amb Philip Hobsbaum, Seamus Heaney i Michael Longley, entre d'altres. A més a més, intervé intensament en debats sobre la poesia castellana de l'edat d'or, amb estudis importants com ara l'obra en dos volums An Anthology of Spanish Poetry, 1500-1700 (1965, 1968), que, juntament amb l'estudi de 1973 dedicat a Campos de Castilla, el confirmen com el crític líder de la seva generació sobre poesia espanyola.

El 1973 pren el relleu al crític anglès Donald Davie i és nomenat catedràtic de Literatura a la Universitat d'Essex, on ensenya i investiga fins al 1994 quan esdevé professor emèrit de Literatura Comparada. Al costat d'un progressiu interès per la literatura hispanoamericana, durant aquest període amplia els estudis i ensenyaments del centre. També és professor visitant a la Universitat de Londres. El novembre de 2003 imparteix un curs de doctorat sobre poesia anglesa a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Cofundador i president de l'Anglo-Catalan Society del 1962 al 1965, posteriorment ha exercit el mateix càrrec a l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1982-88) i, fruit de la seva devoció per la traducció i la literatura comparada, a la British Comparative Literature Association (1986-92). Ha estat membre de la International Advisory Board de la revista Hispanic Research Journal, de l'Editorial Advisory Committee del Bulletin of Spanish Studies i un incansable col·laborador al suplement literari de The Times, des d'on ha introduït autors catalans i espanyols entre el públic britànic. Paral·lelament, ha col·laborat a Modern Language Review, Bulletin of Hispanic Studies, Tesserae, Journal of Iberian and Latin American Studies, Serra d'Or, Revista de Catalunya, Iberoromania i Romanische Torschungen, entre d'altres.

La seva obra estudia els poetes catalans medievals, la literatura espanyola de l'edat d'or, la poesia catalana i espanyola del segle XX i la poesia anglesa. A més de les obres ja citades, cal esmentar una història breu de la literatura catalana en anglès, Catalan literature (1972), origen d'A Companion to Catalan Literature (2003). Pel que fa als estudis sobre poesia, destaca una antologia crítica d'Ausiàs March amb traduccions angleses, Selected poems of Ausias March (1976) i, posteriorment, els assaigs sobre poetes moderns: Sobre poesia catalana contemporània: Riba, Foix, Espriu (1985), Quatre poetes catalans: Ferrater, Brossa, Gimferrer, Xirau (1991), Modern Catalan Poetry: A European Perspective (1991), Readings of J.V. Foix: An Anthology (1998) i Three Fifteenth-century Valencian Poets (2000). El 1999 coordina un volum d'assaigs sobre Tirant lo Blanc amb contribucions catalanes i estrangeres al voltant de la novel·la de Joanot Martorell.

Quant als estudis sobre literatura espanyola, és autor de Seventeenth-century Spanish Poetry (1993), que amplia l'antologia de 1968, així com La idea del lenguaje en la poesía española: Crespo Sánchez Robayna y Valente (2002).

Responsable de l'atorgament de més d'una trentena de doctorats i màsters en filologia catalana a les Illes Britàniques, Arthur Terry ha estat guardonat diverses vegades per institucions catalanes i britàniques en agraïment a la seva tasca com a catalanòfil i hispanista.

El 1966 se li concedeix el Premi Bony i Carob i el 1970 el Premi Catalonia d'Òmnium Cultural. El 1982 la Generalitat de Catalunya li atorga la Creu de Sant Jordi i el 1995, també a proposta de l'Institut d'Estudis Catalans, el premi internacional Ramon Llull. El 1997 la Universitat d'Essex i la British Comparative Literature Association publiquen Word in Time: Poetry, Narrative, Translation, conjunt d'assaigs en ocasió del seu setantè aniversari. Entre els anys 1997 i 2000, l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i d'altres entitats li dediquen, en homenatge, quatre volums d'estudis. Finalment, el 2001 rep el Premi Serra d’Or en reconeixement a la seva tasca investigadora, amb motiu de la publicació de Three Fifteenth-century Valencian Poets i de la reedició de La poesia de Joan Maragall.

El 24 de gener de 2004 mor a Colchester (Essex) a l'edat de 76 anys.



--------------------










Arthur Terry, a Barcelona, el 1993. Fotografia: Francesc Melcion.
+ ampliar