Poemari molt líric i intimista, elegant, de tempo lento i música molt fluïda, conté els dos valors que se li demanen a la bona poesia: essència i enigma. Aquí és tan important el que es diu com el que s’insinua de manera el·líptica, el signe com el silenci, la connotació com la denotació. El recull, escrit entre finals de l’any 2013 i principis del 2016, (exceptuant-ne el poema “Altres dies”, rescatat del 1980), conté alguns dels reconeixements en diferents concursos literaris.

Emparentat amb els corrents impressionistes visuals, assoleix uns poderosos efectes sinèstesics.
Joaquim Mallafrè sobre Dies de suau oreig.