Més enllà d’on l’espai
estronqui roselles llunyanes
d’un maig que la tardor haurà oblidat,
als carrers buits tornarà la pluja…

(d’"Altres dies", M. Martí i Pol, in memoriam, a Dies de suau oreig).

* * *
 

La poesia, nua d’ombres,
neix d’albes intactes,
com el mar.
Només vol ser calma
i sobreviure a la nit.

(de "Poètica" a “Mar d’absències”, a Entre marges).