Autors i Autores

Anselm Turmeda
1355(?) - 1423(?)

Coberta de l'edició del 1987, publicada per l'editorial Moll i a cura de Mikel de Epalza.

Disputa de l'ase

"El rei envia un seu porter a cercar frare Anselm. Després que el rei hagué oït llur resposta, romangué molt content, i tot seguit envià per cercar-me un dels principals porters de sa cort, conegut per son nom 'El Fals Guillot de les Cames Tortes'; el qual, havent arribat vers mi, després de les salutacions mutuals, em digué les següents paraules:

Frare Anselm, per la vostra eloqüença
avui rebrets plaer o vilania;
parlar us vull amb tota cortesia
perquè donets a mon parlar creença.
Quan us veurets en la reial presença
de mon senyor, qui a vós m'envia
aparellats-vos d'anar tota via,
e deïts ver davant son assistença.
Lo senyor rei vol ui, per audiença,
saber de vós si aquesta gran follia
és veritat o pura truferia
que vós preicats en tan bella eloqüença,
dient que Déu per suprema potença
als fills d'Adam ha donat senyoria
damunt de nós en esta present via.
Si enaixí és, vós ens fets gran ofensa.
Aparellats-vos d'anar a l'excel·lença
del nostre rei e de sa senyoria,
que si no ho fets jo he reial batallia
per amenar-vos a sa cruel sentença.

Desseguida, havent oït les paraules del guillot, i veient que si no em mostrava obedient al seu comanament el joc em podia anar malament; i, encara més, que era tot sol entre tants d'animals, els quals eren tots enfellonits contra mi; pensí en mi mateix que millor i més savi consell m'era d'anar que de contradir-los. Per la qual cosa, responent-li, vaig dir les següents paraules:

Valent porter de la cort lleonina,
molt volenters faré aquest viatge,
car del tot cert serà a mon avantatge
de publicar la mia vera doctrina.
Ço és a dir: que la virtut divina
dóna poder a tot l'humà llinatge
als animals fer bé o ultratge,
per ço com sots en sa potència insigne.
Lo meu anar serà a tots ruïna,
e mon parlar trobaran fort salvatge:
enans partir, per a mon avantatge,
de vostre rei vull salconduit e guia.

Sentida la meva resposta i veient que volia tenir salconduit i assegurança, sobtosament se n'anà; i no passà pas mitja hora que no hagués tornat amb el salconduit, el qual fou molt ràpidament expedit, així com jo volia i demanava.

Com frare Anselm va davant el lleó. Havent rebut el salconduit, me'n vaig anar amb el dit porter. I havent arribat davant la reial potència del rei dels animals, li vaig fer tal reverència com a príncep i a senyor pertany. I desseguida que els animals em veieren, s'ajustaren tots entorn del rei, pensant que ell donés contra mi alguna cruel sentència. Mes el dit rei, com aquell qui era molt savi, discret i de gran justícia, així que em veié, em féu passar endavant i em féu seure entre els principals barons de sa cort. I així com aquell qui era molt entès i enginyós, pensant-se que per temor d'ell o per vergonya de tant d'animals com eren allà presents, no pogués o sabés respondre als articles dels quals em seria demanat, em mostrà gran amor, i amb bona, joiosa i riallera cara em començà a preguntar moltes coses no pertanyents al propòsit, així com és l'ús i costum de tot noble rei o senyor, per tal que m'avesés a parlar amb ell, i amb els altres grans barons fos més ardit a respondre a allò de què seria interrogat. De la qual cosa vaig tenir en mon cor molt gran plaer e goig, i vaig lloar Déu, qui m'havia guardat i deslliurat de tan gran brogit i tempesta com s'havia esdevingut a la meva arribada, i vaig començar a cobrar coratge, car tota la primera por em fou passada. I després de molts raonaments, així com us he dit, vet aquí el rei que amb baixes i corteses paraules em digué:

–Frare Anselm, ha pervingut a la nostra reial notícia una certa veu: que vós dieu públicament, i sosteniu, prediqueu i afirmeu que vosaltres, fills d'Adam, sou més nobles i de major dignitat que no som entre nosaltres, animals. I encara, el que és pitjor, que dieu i creieu fermament, i en predicar comaneu que sia cregut, que Déu tot poderós no ha creat a nosaltres sinó per al vostre servei. I que vosaltres sou, per raó, nostres senyors, i nosaltres vostres vassalls per dret. I això és cosa que nós no creuríem gens, ni podem pensar que una tan gran follia ni una ran gran vilania procedeixi d'una tan alta ciència i prudència com és la vostra. I creiem que aital anomenada no sigui divulgada de vós sinó per algú qui us sigui enemic o malvolent, el qual hagi volgut enfosquir vostra bona i honorable anomenada. I per tant, us preguem ara que ens certifiqueu sobre aquests dubte. I això és la principal raó per la qual nós us havem fet venir davant nostra reial presència.–

Quan vaig haver oït les corteses paraules del rei, vaig respondre-li així: –Molt alt i poderós príncep i senyor. Sàpiga vostra reial altesa que tot el que us ha estat dit de mi és veritat; i confiant-me, de present, en la vostra gran justícia, i sabent que sou tal senyor i de tan gran fermesa que mai amor ni odi no us podran fer eixir de la dreta via, per això vull que sapigueu que jo crec fermament, i predico, que nosaltres, fills d'Adam, som més nobles i de major dignitat que no sou vosaltres, animals. I no us sia greu, senyor; car jo faig compte de provar-ho per vives raons, si plau a vostra alta senyoria de donar-me'n audiència. Suplicant-vos no voler fer contra mi cap cosa amb furor o enfelloniment; plàcia-us deixar-los enrera, i posar raó i justícia en avant. Car el gran savi Cató diu que la ira enterboleix l'enteniment, de manera que no pot discernir la veritat. I si jo no provo que la meva opinió és vertadera, llavors féu fer de mi tot el que a la vostra alta senyoria plaurà.–

Com l'ase fou delegat per disputar contra frare Anselm. A penes haguí acabat les meves paraules, que tots els animals, amb gran tumult i brogit, tots d'una veu cridant altament, digueren: –Mori el traïdor frare Anselm! –. I si no fos un lleopard, qui era gran senescal del dit rei, qui tenia per nom 'Don Magot de la Pell Clapejada' (el qual, saltant es posà al davant dels animals, cridant: –¡No sigueu traïdors, car el rei nostre senyor l'ha assegurat!–), verament jo em penso que ma vida fos del tot finida. Així que els dits animals entengueren que jo era assegurat pel rei, callant romangueren en pau; emperò, remugaven contínuament i rondinaven contra mi. I el rei, després d'haver oït les meves paraules, s'apartà i enraonà amb els seus per l'espai de mitja hora; i després, girant-se vers mi, em digué:

–Frare Anselm, nós i els nostres consellers i barons havem oït vostra imprudent i indiscreta resposta, per la qual, si no fos estat per l'assegurança que per nós us ha estat feta, rebríeu tal pena que tot altre home, o fill d'Adam, tenint-ne esment, no tindria jamai tant d'audàcia o presumpció que contra nosaltres gosés dir o divulgar tals ni tan horribles paraules com vós haveu dit en vostra malaurada i mala resposta. Mes, així com en nostra reial cort en contra dels malfactors hom usa més de misericòrdia que de justícia, pel consentiment i voluntat de nostres consellers, barons i lleials servidors, nós us donem, per les presents, l'audiència per vos demanada.

I per tal que sapigueu clarament que nosaltres, animals, som de major noblesa i dignitat que no sou vosaltres, i que amb raó i bon dret nosaltres devem ésser vostres senyors i vosaltres nostres súbdits i subjugats, deixants doncs molts nobles i enginyosos animals, els quals en dos o tres mots us farien callar com un mut, volem, i des d'ara deleguem, que l' 'Ase Ronyós de la Cua Tallada' us respongui, per bé que ell sigui el més malastruc i miserable animal que hi ha en la nostra cort. I per tant, adreceu-vos a ell, dient-li totes les vostres raons i provant que el que haveu dit contra nosaltres és veritat. –

Per la qual cosa, girant-me, vegí a mon costat un dolent i malaurat ase, tot escorxat, mocós, ronyós i sense cua; el qual, segons que jo crec, no hauria valgut deu diners a la fira de Tarragona; i em vaig tenir per escarnit, coneixent clarament que ells es burlaven de mi. Emperò, més per por que per vergonya, em calgué contentar-me i pacientment suportar.

Ací comença la disputa de frare Anselm contra l'ase. –Senyor Ase, la primera prova i raó que nosaltres, fills d'Adam, som de major noblesa i dignitat que vosaltres, animals, té causa de la nostra bella figura i semblança. Car nosaltres som ben fets i compassats dels nostres membres, i ben ordenats per belles proporcions corresponents les unes a les altres; car els homes grans tenen les cames llargues i els braços llargs, i així mateix tots els altres membres, segons la llargada del cos. I els homes petits tenen les cames curtes i els braços curts. I així, són tots proporcionats segons l'estatura de llurs cossos. I vosaltres, animals, sou fets al contrari; car en vosaltres no hi ha cap proporció de membres. I us ho vull explicar bé.

L'elefant, així com podeu veure clarament, té el cos molt gran, les orelles grans i amples i els ulls petits. El camell, gran cos, llarg coll, llargues cames, petites orelles, i la cua curta. Els bous i braus, gran pèl, llargues cues; i no tenen dents a les barres, davant. Els moltons, gran pèl, llarga cua i sense barba. Els conills, per bé que sien animals petits, tenen les orelles més grans que el camell. I així trobareu molts i quasi infinits animals, tots variables, segons la justa proporció, en llurs membres. I d'aquesta raó en ressurt clarament que nosaltres, fills d'Adam, som de més gran noblesa que vosaltres, animals.

–Frare Anselm, vós feu gran pecat, menyspreant els animals de què haveu parlat, i no sou tan innocent que no sapigueu que qui menysprea alguna obra, o en diu mal, el menyspreu retorna sobre el mestre i autor de l'obra. Vós dieu, doncs, mal del creador qui els ha creats. I això prové del feble enteniment qui hi ha en vós; i no enteneu pas la qüestió. Sapigueu que nostre senyor ha creat tots els animals que haveu anomenat, molt bé i sàviament. I d'això testimonia Moisès en el Gènesi (cap. I), on diu que Déu veié tot el que havia fet, i estava molt bé. És a dir, que en allò no hi calia dir més. Jo vull, encara, que vós sapigueu que Déu ha fet a l'elefant grans i llargues orelles perquè amb elles espanti les mosques dels seus ulls i la seva boca, la qual sempre té oberta a causa de les grans dents que li surten defora, les quals Déu li ha donat per a la defensa del seu cos. I al que vós dieu, que segons la proporció de son cos ell deuria tenir grans ulls, jo vull que sapigueu que si els seus ulls us semblen petits, la virtut visiva qui hi ha en ells és tan perfecta i subtil, que podria veure de cent llegües lluny, si estava en qualque alta muntanya. ¿Us sembla, doncs, que una tan gran vista sigui proporcionada al seu gran cos? Certament que sí, i no hi cal parlar més. Encara, vull que sapigueu que tots els animals del món que tenen grans ulls i grossos, eixint fora de la testa, tenen feble i mala vista, i aquells que els tenen petits tenen bona i subtil vista.

Al camell, per ço com té llargues cames i cal que visqui de les herbes de la terra, Déu tot poderós li ha creat el coll larg, per tal que ell pugui abaixar fins a terra i que pugui gratar amb les dents les parts extremes de son cos. Així, i per semblant manera, Déu tot poderós ha creat tots els membres dels animals dels quals vós haveu parlat, per a llurs necessitats en tots llurs afers. Mes, per tal de fer-ho curt, jo no vull allargar l'explicació, car vós tampoc no ho entendríeu. Per consegüent, la vostra falsa raó no és suficient per provar que la vostra errònia opinió sigui vera. Per això us dic que si teniu altra raó, que la pronuncieu, i us faré resposta suficient."

(Disputa de l'ase. Palma: Moll, 2004)