"La meua crònica-novel·la Temps de Batuda trobe que és un autèntic exemple de novel·la impura, on hi ha personatges i acció perfectament ficticis –la major part– trets del no-res; però ta,bé i alhora traces autobiogràfiques i utilització de fets reals i fins de persones de carn i os per a transformar-los en matèria de completa ficció.

Confesse que, d'un modo bastant inconscient, vaig cedir al desig de retre un homenage molt llunyà i difuminat (en íntima satisfacció) a uns quants amics trobats o sorgits en aquells temps excepcionals i durs, prenent-los com a font d'inspiració per crear amb ells uns agonistes ficticis, uns diàlegs ficticis i unes situacions fictícies a afegir com a útil complement a l'ampli conjunt de la novel·la…

Però, en fi: tot açò que he confessat, que quede dins el secret que es mereix tota sincera confidència."

(Extret del pròleg a València: Tàndem, 1991)