Marcada per la terra on he nascut, 
Oberta com és ella, vull ser clara. 
No pretenc posseir altra virtut. 
Tot el que tinc m'és prou. Adés i ara 
Somnio obrir camins entenedors, 
Els que tothom podrà seguir algun dia. 
Retinc als ulls la força dels colors, 
Respiro de la terra l'alegria, 
Avanço enmig dels versos, que són flors 
Tallades al jardí de la poesia. 

Vull sentir-me vibrant i receptiva 
Amb el sol, el meu sol, sempre a la mà. 
Yacht sense moll, no vaig a la deriva 
Retrobo sempre el lloc on ancorar. 
Espero, crec, afirmo, i de vegades 
Desitjo el ritme intens de les onades 
Acompassar-hi el meu i fer-lo clar. 

I si pogués, amics, ai, si pogués 

Treballar més per a poder després 
Reposar en el repòs fet herba blana! 
Un vers a flor de boca, que restés 
Labiat com petita flor boscana, 
La pau a prop de tots els meus rosers 
Or de blat i de sol a la vessana. 
La meva vida no desitja més. 

(Els pobles de l'Empordà. Figueres, 1984)

* * *

No em culpis a mi!

Si vols vine amb mi
pel petit camí
que va a la muntanya,
si vols vine amb mi.
El sol s'alçarà
sobre les nostres testes,
la vida serà
plana com la mà.
Veurem camperoles
damunt cada camp,
de les flors més soles
jo te'n faré un ram.
Si un petó s'enreda
enmig del setí
de la galta teva
no em culpis a mi!

(Irisacions: poemes a ritme de cançó. Gaüses: Llibres del Segle, 2001)

* * *

Per què l'Empordà màgic? Per la senzilla raó que aquesta terra tan real, palpable i atractiva sembla que, per art de màgia, hagi fet seves totes les expressions, contrastos i meravelles d'una natura robusta que tan aviat s'eixampla i es dilata en planes ubèrrimes i productives com s'encara amb la mar i s'arredossa a prop, o s'enfila pels estreps de les muntanyes fins entaforar-se pels congostos i aiguavessos, en petites valls que guarden molts testimonis de l'home primitiu. Així els menhirs i dòlmens que s'alcen en molts replecs de les Alberes o s'aferren en els altiplans d'alguns dels turons i pujols que envolten Roses.

(L'Empordà màgic (l'Alt Empordà). Barcelona: Nou Art Thor, 1988)