Narcís Oller. Tradició i talent individual, obra guanyadora del premi Carles Rahola d'Assaig 1997, és un estudi de l'obra narrativa de Narcís Oller que ressegueix la trajectòria literària del novel·lista català des dels inicis (Croquis del natural, 1879) fins a l'última obra narrativa important, Pilar Prim (1906). S'enfoca el desenvolupament de l'escriptor, doncs, a partir d'un moment crucial en el procés de modernització de la Renaixença, a través de l'etapa més productiva, en què el «realisme-naturalisme» d'Oller sintonitza amb els corrents més innovadors del primer Modernisme, fins a l'últim període en què l'experiència de l'escriptor tradueix en termes personals la «crisi de la novel·la» estesa a Europa sobre el tombant de segle. Es remarca la representativitat de la producció olleriana a través d'una de les fases més complexes i més fecundes, entre el Modernisme i el Noucentisme, de la història de la literatura catalana moderna.