"Reconforta pensar que el camí estètic no es recorre en solitari. Quan de vegades mirem al nostre voltant, neguitosos, gairebé desesperats, per no trobar ningú que ens entengui, quan la comunicació sembla més difícil que mai, de sobte, apareixen veus que participen de la mateixa tradició que ens interessa, que els estimulen les mateixes inquietuds i que proven d'obrir noves vies dins els referents comuns. Aquesta és la sensació que em va corprendre quan vaig llegir els primers poemes de Josep Lluís Aguiló i que s'ha intensificat amb els versos que componen La Biblioteca Secreta."

(Hèctor Bofill: del Pròleg a La Biblioteca Secreta. Palma: Caixa de Balears, 2004, p. 9)