Una torre de dos pisos amb jardí ben cuidat envoltat per una reixa amb una porta que dóna al carrer.
 

1

JARDÍ I-INTERIOR TORRETA
 

Una dona, ALOMA GRAN, obre la reixa. Ensuma l'aire que arrossega una mica de fum. A mesura que parla/recita els músics s'incorporen, puntejant les seves paraules. Travessa el jardí.

ALOMA GRAN:
Fulles cremades. Primavera a punt d'esclatar.
És l'olor que agradava al meu germà.
Es deia Daniel. Es va matar als divuit anys.

Entra a la casa. Al menjador, ALOMA i ANNA cusen les cortines. El nen menja sopes. A la cuina, JOAN estripa papers que llença en un pot de llauna. Camina entre els personatges sense que aquests percebin la seva presència.

Va deixar un paper escrit per a mi:
les lletres eren altes i amples,
de persona orgullosa.

A les golfes, DANIEL, un noi pàl·lid, il·luminat per un raig de lluna.

«Tot és trist. No tinc ganes de viure més, Aloma. Una abraçada ben forta.»

Encara el puc veure a terra,
blanc com la cera,
pensant que no em parlaria mai més
amb aquella veu xopa de tendresa
de totes les coses que voldria fer.

JOAN crema en un fogó els papers que ha esquinçat.

Un dia, el Joan, el meu germà gran,
va cremar els llibres i els escrits
que el Daniel havia deixat.
Ho va anar esquinçant tot.
Deia que els llibres l'havien fet tornar boig.
A fora plovia i jo vaig plorar tota la nit.

ALOMA GRAN resta entre els personatges.

La vida era esgarrifosa.
Arraulida sota els llençols
pensava sovint
en el meu germà mort,
però els records
es feien cada cop més prims:
primer el color dels seus ulls,
després, la manera de somriure,
de seguida, el to de la veu.
I com més el perdia
més m'adonava del buit
que havia deixat al meu costat.

ALOMA:
Ara tindria vint-i-tres anys
i respiraríem junts aquesta olor
de fulles cremades
i de primavera a punt d'esclatar.

ALOMA GRAN:
I tot seria diferent.

(Fragment inicial d'Aloma, adaptació teatral de Lluís Arcarazo. Barcelona: Proa, 2008, p. 19-21)

***

¿HAS SENTIT A DIR ALGUN COP que les monges facin vacances? ¿I els monjos? ¿Has vist algun cop un monjo torrant-se al sol en una platja de Lloret? No, no ho veuràs, i si et penses que n'has vist algun, de monjo, treu-t'ho del cap; segurament era un impostor, o potser és que la nit abans vas beure massa sangria. Els monjos i les monges no fan vacances, i fan bé. Hi ha temes amb els quals no es pot baixar la guàrdia, perquè després arriben les temptacions i tothom es posa a fer pecats, i això semblaria Sodoma i Gomorra. I tu no voldries que això semblés Sodoma i Gomorra, ¿oi?

El cas és que el Papa sí que en fa, de vacances. Però a veure qui s'atreveix a dir-li res!

PREGUNTA: ¿On les passa, les vacances, el Papa?

Lluís Arcarazo / David Castillo

(Del llibre Pasta Gansa. El concurs de Catalunya Ràdio. Barcelona: Quaderns Crema, 1994, p. 13)

***

"BARCELONA 25 DE SEPTIEMBRE DE 1973 18,05"

Un joven barbudo, de 1,34 de estatura, (SANTI SOLER, "PETIT") toma una cocacola, en la barra de "El Funicular". El joven observa la calle, los coches, unos niños con uniforme y mochilas "Munich 72". La portera que barre la acera y se mete en el portal del nº 70. El joven enciende un pitillo. Le tiembla la mano. Está nervioso.

A su lado, un joven de aspecto progre, con barba y camisa a cuadros, finge leer la revista Barrabás mientras toma un bíter (ANGUAS). En el bar hay otro cliente más sentado en una mesa (BOCIGAS). Su reloj marca las 18,05.

Santi Soler, cada vez más angustiado, termina su bebida y se dispone a salir a la calle, pero un hombre de unos sesenta años le sale al paso (MUÑOZ) y Anguas le agarra por el hombro.

Anguas
¿Adónde vas?

Santi Soler
Ya pasan cinco minutos. No vendrá.

Anguas
Quieto.

Santi Soler
Era una cita sin importancia. De verdad.

Anguas (Seco)
Que vuelvas a la barra.

Santi Soler (mientras vuelve a sentarse)
Si pasan cinco minutos y no aparece, quiere decir que no va a venir.

Uno de los falsos clientes, el inspector Bocigas, interviene.

Bocigas (taxativo)
Cállate. Esperaremos. (A Anguas)

Anguas le da un pitillo. Lo enciende. En la calle, Algar hace un gesto imperceptible a Bocigas. Bocigas echa un vistazo a la calle y tira el cigarrillo al suelo. Ve llegar a un joven (GARRIGA).

Bocigas (a Anguas, con disimulo)
Ahí está "El Secretario".

Detrás de Garriga viene otro joven, con una camisa de color rosa (SALVADOR).

Bocigas (con una mezcla de inquietud y fastidio)
Ojo que no viene solo.

Los policías cargan sus armas. Santi Soler, inquieto, se remueve en su silla.

Anguas (a Santi Soler, cargando el arma)
Como te muevas te meto un tiro aquí mismo.

Los dos jóvenes se disponen a entrar en el bar.

Salvador
Hostia, Petit!

Santi intenta avisarlos con un gesto, pero ya seis policías de paisano (BOCIGAS, ANGUAS, MUÑOZ, ALGAR, TIMOTEO FDEZ. Y RODRÍGUEZ) les rodean y encañonan.

Bocigas
Alto, policía.

(Fragment inicial de Salvador (Puig Antich) [guió de Lluís Arcarazo]. Barcelona: Mediapro - Televisió de Catalunya - Future Films, 2006)