Autors i Autores

Montse Barderi Palau

Comentaris d'obra

La vida autèntica és una reflexió sobre l’amor encarnada en tres personatges que es necessiten mútuament i que només seran capaços d’abandonar el joc quan vagin mal dades. Barderi no es limita a explorar els sentiments amorosos sinó que també ens descobreix el pensament i lectures de l’Oliver i la Roxana, d’un gruix intel·lectual considerable. Barderi ens revela la intimitat dels seus personatges amb aquella facilitat que Kundera tenia per nuar teoria i experiència a La insostenible lleugeresa de l’ésser, un llibre que vam llegir ara farà quaranta anys i que Barderi també ens convida a rellegir amb uns altres ulls. “Un bon llibre no pot ser només mimètic, reflectir, imitar la vida. També ha de ser simbòlic (…). Una narració sense símbols només estaria farcida de temps i necessitats biològiques, d’interessos pràctics”, diu la Roxana. Aquesta capacitat simbòlica serà, en última instància, la que marcarà la diferència també entre un home i un altre.

És fascinant i paradoxal que Barderi, que en els seus assaigs i articles ha defensat sempre l’amor aristotèlic, aquell que s’estableix entre dues ànimes nobles, aquell que no fa mal, l’amor lliure d’abús i maltractament, no pugui evitar quan fa novel·la vincular l’amor autèntic a la noció de sacrifici, a la passió en el sentit més cristià.

La vida autèntica és un tractat sobre la passió, que explora fins al límit “la veritat oculta, la que tothom veu i ningú esmenta. De com ens arribem a mentir per no viure l’autèntica vida. De la solitud inexorable, de la solitud acompanyada i de l’isolament vençut”. Barderi llança sobre el tauler de la vida una sèrie de dilemes que posen en tensió el joc amorós: el cos i la intel·ligència, el risc i la seguretat, la llibertat i el compromís, la seducció i el respecte, la solitud i la companyia.

(Bernat Puigtobella: "La passió segons Roxana Segarra", Núvol, 5 de setembre del 2021. Llegir l'article complet)

* * *

[La vida autèntica] (...) La vida té tots els qualificatius imaginaris segons l’experiència de qui l’expliqui. Però també hi ha qui indaga sobre la seva essència. És el que fa Montse Barderi en la seva segona novel·la, una prova superada amb escreix gràcies a l’ofici i a la motivació de l’escriptora, que va molt més enllà del que podria donar de si una narració plana, unidimensional i autoreferencial, tal com són tan sovint els títols que ofereix la indústria editorial. Per contra, aquest llibre és tot ell de gran calat, perquè el més petit dels comentaris forma part d’un discurs narratiu intens i extens que no deixa indiferent.

(...) El text avança entre reivindicacions i llambregades. Reivindicacions com la de les tietes –“una dona de mitjana edat plena de curiositat (…) amb fam de cultura. Són les que omplen els teatres, les presentacions de llibres, són les principals lectores…”; les premis Nobel de literatura Gabriela Mistral, Selma Lagerlof i Pearl S. Buck. Llambregades com la picada d’ullet a l’Annie Hall de Woody Allen, quan Diane Keaton es contempla des de fora de l’escena mentre fa l’amor; cap a José Saramago escrivint enamorat a Pilar del Río; cap al patriarcat en la literatura catalana; cap a presències de Plató, Julio Cortázar, Margueritte Yourcenar, André Gorz, R. Carver, Sèneca, Wordsworth; cap als poemes d’Emily Dickinson i com saber portar el nostre retall de la foscor perquè sempre hi ha un dia que neix, i cap al vers inoblidable de Pavese: “vindrà la mort i tindrà els teus ulls”… La vida perdurable és una novel·la d’amor i literatura i és molt més que això perquè després del periple dels personatges s’entreveu l’essència de la vida autèntica perquè “tota vida autèntica desborda de tant en tant els seus dics negres”. Com que no s’hi val a fer d’espòiler, acabo amb dues reflexions sobre la relació entre els llibres i l’amor. Escrivia Rosa Leveroni que l’amor sense literatura no és res. Baltasar Porcel afirmava que un llibre és una gran il·lusió o no és res. La vida autèntica transcorre enmig.

(Vinyet Panyella: "La vida autèntica, segons Montse Barderi", L'Eco de Sitges, 16 de maig del 2022. Llegir l'article complet)