Recordaré el teu cos
el pes del teu cos que he estimat tan tard però amb follia,
i moriré a poc a poc
enterbolint-se el meu cap pels mots que em negues.
Passaré en malson esfereïdor
les inútils mans buides pels llençols freds
i moriré a poc a poc
a la meva tan volguda abans soledat que m'aplana.
Recordaré el teu sexe dolç
la tebiesa de les teves mans a cada tros de la meva pell
i moriré a poc a poc
de fam, de solitud, de la manca de tu, que em deixes.

(Poema "Comiat", dins D'amors, d'enyors i d'altres coses. Lleida: Sicoris, 1971, p. 29)

* * *

L'albatros estenia les immenses ales
i les butxaques plenes de sorra em pesaven com un mort
tenia les sabates xopes de salnitre
i rodolava sense esme costa avall.
Un rellotge va tocar les dotze campanades
i el despertador amagat entre les roques
reia amb la boca fosforescent i desdentada.
Jo seguia rodolant sense esme costa avall
i res no m'aturava.
La lluna m'allargà una mà amiga
i em vaig poder aixecar un xic sobre les hores i els anys
que m'empenyien.
L'albatros se'n va anar cap altres paisatges
i jo d'esquena al mar, els peus descalços
i les butxaques per fi ja foradades
vaig tornar terra endins a esperar que ni tan sols
deixessin per mi la costa avall.

("Poema de la costa avall", dins D'amors, d'enyors i d'altres coses. Lleida: Sicoris, 1971, p. 39)

* * *

Sóc, erroni espai, tan sols memòria.
Temps esdevenidor i temps present,
vestigis d'un únic moviment. Es perd,
recent, el tacte, nebulosa dels dits.
Confusió de carícies. Ones, aspriues llengües,
limiten la riba, el glaçat hivern, del meu desig.
En el record, falsejada tebiesa del teu cos
o de l'arena, mínim oneig modelat pel vent
sobre les dunes. Àvids, els llavis conreen volums,
translúcid somni, inicial projecte
d'un capgirat futur inassolible.

(Del poemari Reflexos. Tarragona: Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1989, p. 53)

* * *

El forat d'un tret al vidre,
sense esquerdes l'esgroguissada fotografia
d'uns avis sense nom.
Cicle vital clos: es fonen els lligams.
No se senten rialles entre el fullam del riu,
resta el laberint orb d'intuïtives respostes.
Reajustament dels mots en herètica confusió d'olors.
Qui llegirà aquesta farsa d'una història personal?

(Del poemari Blaus. Barcelona: Columna, 1993, p. 17)

* * * 

Era el dia més llarg, s'allargassava,
cloents dolçors de l'estació fruital.
Els pàmpols, mòbils, ombregen la calç.
Sobre els llençols el brunzir de les mosques,
desficiós, la tarda. El cos sent, la nit,
el soliguer ardent de les rajoles.
La cançó dels gripaus buida el silenci,
acompassa en frescors el so de l'aigua.
Cauen els astres, simulada pluja.

Fugen les veus. Als vells amagatalls
s'enfila el temps pel forat de l'agulla.

(Del poemari Blaus. Barcelona: Columna, 1993, p. 19)

* * * 

El mar era silent i solitari.
Entre els dits, sense so, l'arena
afinava, desolat, un paisatge nu.
Emmudia l'espasme, allargassat fibló,
extrem gemec surant sobre les més lentes frígoles.
El dofí ert sobre la platja adversa
arrasada pel vent, desertada certesa
d'una ficció d'imatges efímeres.

(Del poemari Blaus. Barcelona: Columna, 1993, p. 37)

* * *

Al centre exacte, entre passat i futur, 
el matí, llum incerta, es desfulla, tèrbol.
Els cims perfilen horitzons en fràgil treva, 
res no assetja les el·lipses mòbils de les aus.
El vent, sense entrebancs, llissa 
sobre els espills quadriculats del delta.
Vora el riu un llampec bada el repòs, 
s'enceten alfabets d'arena entre les canyes.
La mar, avenc, oculta transparències.
Sota el pes de l'aigua la veu emmudeix
i el silenci oneja entre les algues: 
amb un gest de la mà s'inicien diàlegs,
i és llenguatge i singlada i governall.
La pinassa s'encén en aromes arcaiques,
desclouen, tan sols cendra,
la clau submergida dels records.
A les fosques fondàries de molsa, al barranc,
es glacen els sentits
i la memòria.
Cau el sol en equívoc comiat. I és foc.
S'allarga l'ombra pesant de les muntanyes
sobre una terra assecada i estèril.

La lluna plena definirà la imatge fictícia
d'uns camps ofegats, nit, enlluernat miratge.

(Poema "Blue Landscape, 2 (elegia per un paisatge)", dins Terres d'aigua. Poemari de les Terres de l'Ebre. Valls: Cossetània, 2004, p. 46)