Miquel Cabal Guarro neix a Barcelona el 1977, tercer en la línia successòria d'una de les deu branques d'una família nombrosíssima de Sants amb poca cosa a repartir. Quan té una mica més de tres anys, son pare se'n va de casa per no donar senyals de vida mai més. Estudiant empollón, acaba l'educació obligatòria amb moltes ganes d'una cosa: matricular-se a rus. És l'any 1991, la convulsió social en una URSS a punt d'extingir-se atia el fervor d'un adolescent que anirà guanyant quilos. Una estada al Sant Petersburg salvatge de 1993 l'acaba de convèncer: aquell desgavell val la pena.

Acabada la secundària, i en plena eclosió del grunge i de tot el que tingui un aire alternatiu, el nen tria una llicenciatura poc mainstream: Filologia Eslava. Per acabar-ho d'adobar, la corona amb una menció en Filologia Clàssica. La condició d'empollón i de santsenc humil li permeten d'estudiar amb beca. I de col·laborar amb la biblioteca i amb altres serveis de la Universitat de Barcelona. Per rematar la formació superior, es planta a Moscou a passar-hi els mesos d'hivern i primavera. Estudia una mica a la universitat, coneix grans mestres, va al mercat, viatja amb tramvia i beu cervesa calenta a divuit graus sota zero. I es rapa la melena grunge que tant havia contrariat fins llavors les àvies russes al metro.

De nou a Barcelona, comença a col·laborar amb l'Heliogàbal, que en aquell moment és encara un antre clandestí. Un editor irreflexiu li proposa de traduir els Apunts del subsòl del neures d'en Dostoievski. I ell, igual d'irreflexiu i de neures, ho accepta. Se'n va a viure a Gràcia, combina la traducció, les pràctiques musicals més o menys reeixides, les feines de porter i de cambrer tot el temps que la salut l'hi permet. Coneix una dona amb tanta paciència que encara l'aguanta. Tradueix cada vegada més, sobretot gràcies a l'impuls d'editors militants, comprensius i eixelebrats. L'Heliogàbal surt de la clandestinitat amb l'embranzida encesa d'un xaval. Llavors l'empollón decideix que ha de tornar a estudiar, que no pot viure sense exàmens, treballs i notes. I comença els estudis de doctorat. Sense abandonar les traduccions literàries, mogut per la realitat que el circumda i esfereït per les entelèquies filològiques més científiques, s'acosta a la sociolingüística. I, entre una cosa i l'altra, té un fill dolcíssim.

Viatja a Crimea i decideix que centrarà la tesi doctoral en els pobres tàtars, maltractats per Stalin i oblidats per tothom. I que provarà de fer-ne un documental, també. L'empollón de Sants, doncs, viu amb un peu a la traducció, un altre a la gestió cultural, una mà ficada en el món acadèmic i l'altra lliure per poder saludar i, de tant en tant, fer sorollot amb la guitarra.