Amb aquest rerefons històric, l’autor basteix un relat vigorós a partir de l’existència d’un suposat testament del rei Martí favorable als interessos del comte d’Urgell tot creant uns personatges versemblants que donen vida a la trama novel·lesca: el joglar venjatiu de la bagassa assassinada i el jove sarraí que l’acompanya, el sicari del Trastàmara i el seu ambigu escuder... Protagonistes d’una road movie medieval apassionant, que manté la intriga fins al final. El millor: la recreació dels escenaris urbans de Montblanc, Tortosa i València. I el llenguatge acurat. Recordin el nom de l’autor: Llorenç Capdevila. Promet.

(Andreu Mayayo: «La història que no va ser», Sàpiens, desembre, 2003)

* * *

Un joc d’espills amb què Llorenç Capdevila ofereix al lector un seguit d’elements que l’ajuden molt bé a imbricar-se plenament en la història, a banda que la intensa i concreta tria de fets i personatges fan cohesionar-la d’una manera molt amena, atractiva i força distreta. Un molt bon llibre, per tant, per poder gaudir d’uns fets que podrien haver estat possibles i haurien pogut canviar la nostra història.

(Manel Garcia Grau: Avui, 26 de desembre de 2003)

* * *

Una trama lleugera, doncs, justifica el desenvolupament d’una investigació aventurera que aporta com a fruit la coneixença d’uns fets que pertanyen a la història comuna dels catalans i que tenen com a protagonista un home que encarna les contradiccions socials, polítiques i morals de l’època en què va viure.

(Òscar Montferrer: «Un heroi de casa», Avui, 26 de juny de 2006)

* * *

El secret del bandoler és una història que ens és propera i que per la forma que se’ns presenta pot captar l’interès dels joves lectors i també dels adults.

(Pep Molist: «Torna Serrallonga», Presència, 20 de desembre de 2007)

* * *

La nova novel·la de Llorenç Capdevila aconsegueix el que es proposa: fer-se llegir àvidament, dibuixar una trama creïble, ben alternada amb dues històries, escriure uns diàlegs que s’aguanten prou bé, i, finalment, resoldre prou dignament l’acabament per a un lector àvid de realitat.

(Andreu Loncà: «Sota la pell», suplement Lectura del diari Segre, 6 de juny de 2010)

* * *

A Pacte de silenci hi ha tres grans encerts: el temps, contingut i acotat; l’espai, vist des de fora, amb alguns elements suggerents com ara barberies o la casa del Marquès; i les dones, que tendeixen a fer l’efecte de ser observadores del natural (···). La feina literària de Capdevila ha estat ingent: ha fermat curt l’argument; ha precisat amb traços bàsics els secundaris; ha afinat les oralitats del català dels personatges; ha dibuixat alguns capítols memorables, entre els quals descolla el primer...

(Andreu Loncà:, «El mestre», suplement Lectura del diari Segre, 17 d'abril de 2017)

* * *

Vilanova del Tossal és un poble que no té més de 3000 habitants. Els dies de vent, quan el cel és ben ras, l’inconfusible campanar de la Seu Vella retallat a l’horitzó recorda com de prop és Lleida. Però Vilanova és un altre món. Aquí encara es fan anar els renoms de les cases i tothom es coneix. El noi de cal Fuster fa molts anys que viu fora, però és qui fa i desfà. No es belluga una fulla de Blanquilla de cap reng de cap bancal sense que ell no n’hagi donat el consentiment. Perquè, de fet, el poble és seu. No és un cacic, és un escriptor.

(Anna Sàez: «Vilanova del Tossal», Segre, 18 de setembre de 2021)

* * *

Pell de Serp passeja el lector pel segle XX a través de quatre personatges i quatre històries que amaguen una relació sorprenent.

(Susana Paz: «Vaig veure que podia haver-hi una història darrere d’un taüt buit», Regió7, 09 d'octubre de 2021)

* * *

A Pell de serp gaudeixes els contextos, gaudeixes la trama i gaudeixes el text.

(Imma Cortina: «La importància de la primera frase en una novel·la», Regió7, 26 de febrer de 2022)

* * *

Tota una galeria de tipus singulars que responen a retrats psicològics convincents, versemblants, creïbles.

(Vidal Vidal: «L’home sense ombra», Segre, 14 d'abril de 2024)