Alexandre Cirici i Pellicer (Barcelona, 1914-1983), estudiós i crític de l'art, docent, dissenyador gràfic, publicista i polític.

Du a terme una tasca constant de descripció, interpretació, valoració i difusió dels monuments del nostre país, tant de les grans obres del passat com les dels artistes més recents i encara desconeguts. És un dels primers a reconèixer i promoure la importància del modernisme català, menystingut fins fa no gaire dècades, i a analitzar i difondre arreu pintors avantguardistes com Picasso, Miró o Tàpies. En definitiva, treballa per exposar tota una morfologia pròpia de l'art català, i encara més per fixar els trets característics de la nostra arquitectura.

Els seus llibres de divulgació i les seves crítiques artístiques a revistes com Serra d'Or arriben a un públic divers i nombrós, del tot desconeixedor dels tresors del propi país. Igualment cal destacar la seva faceta de memorialista, sociòleg de la cultura, amb quatre volums publicats a la dècada de 1970.

Fou soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per X. R. Trigo per a l'AELC.
Textos: Jordi Ferrer.
Fotografies de l'arxiu familiar de l'autor.