Autors i Autores

Mercè Company

Mercè Company, a l'edat de nou anys, el 1958.
Presentació del llibre Fer-ne 40 per Àngel Cases a la discoteca Velvet. A la fotografia, els quatre autors: Francesc Sales, Mercè Company, Roser Capdevila i Cesc.
L'autora, participant com a membre del jurat dels Jocs Florals de l'Ajuntament de Barcelona, l'any 1990.
Primer Certàmen literari d'Aula de Lletres en què Laura López guanya el premi al millor estil de llengua en català. Li dóna el premi Francesc Sales. Any 1993.

Biografia

Mercè Company neix a Gràcia (Barcelona) a mitjans de maig del 1947. La seva família per part de pare era artista: fotògrafs, publicistes, dibuixants o decoradors. D'aquesta manera, creix entre càmeres, ampliadores, negatius penjats d'una agulla per assecar-se, tiratges de serigrafia, cartells, tubs d'aquarel·la i oli i plànols de botigues, aparadors, interiors de casa i estands de la Fira de Mostres de Barcelona. El que l'apassiona, però, és llegir i investigar; llegir i veure pel·lícules per una banda, i, per l'altra, descobrir com funcionen els objectes i les persones. L'interès per la ciència l'hagués encaminat cap al vessant de la recerca i la investigació, però el seu pas per l'ensenyament reglat, orquestrat per monges, és tan anorreador que la porta a cursar Belles Arts, formació que no considera uns estudis pròpiament dits.

Estudia i treballa a la Barcelona en blanc i negre de finals dels anys 60 fent de fotògrafa, redactant textos publicitaris i ressenyes d'exposicions i venent dibuixos i pintures. El fet de guanyar alguns premis en pintura a l'oli i tenir un parell de quadres penjats a la Sala Parés, amb tot just 16 o 17 anys, sembla marcar una tendència clara, o així ho consideren els seus pares. Però ella vol ser escriptora.

Quan, als 32 anys, deixa enrere el que hauria d'haver estat la seva vida com a publicista, dissenyadora o periodista per lliurar-se de cap a la literatura ho fa sabent que aquesta etapa tindrà data de caducitat, que un dia hi posarà fi. Tanmateix, mentre s'hi dedica, explora totes les possibilitats que té a l'abast: des de l'àlbum il·lustrat al guió cinematogràfic, del guió radiofònic a la novel·la, del guió d'audiovisuals a les narracions curtes… fins i tot fa de negra d'escriptors, metges i arquitectes per conèixer i experimentar registres i estils diferents. És en aquesta etapa on es congrega la major part de la seva obra. És una època enriquida per les experiències que obté de ser convidada a taules rodones i xerrades, de treballar en rodatges de sèries i llargmetratges, de fer de membre de jurat d'un bon nombre de premis literaris i de ser vocal de l'AELC. També, de participar a ponències i conferències, d'escriure articles per premsa especialitzada, de ser entrevistada a programes de TV i de ràdio. Es tracta d'una etapa molt fèrtil que dóna per acabada l'estiu del 1992. Ha descobert que la literatura li ha quedat petita i que allò que la sadolla fins a la plenitud és crear i investigar; la resta, és viure en blanc i negre.

Fruit de la investigació sobre l'ofici d'escriure que ha portat en paral·lel en aquesta etapa, és un mètode on hi sintetitza els resultats obtinguts i el setembre de 1993 obre al seu propi estudi «L'estudi, Aula de Lletres». A l'any següent, el 1994, ja en un local gran i acompanyada de col·legues de professió, amplia el nom com a Aula de Lletres - Escola de les Arts Escrites. L'espetec d'entusiasme que provoca l'obertura de l'escola, i els canvis que provoca en la societat contemplar l'aprenentatge de l'escriptura com un fet normal i natural i a l'abast de tothom, li demostra la força inapel·lable de la creació, que com un corrent elèctric ha recorregut l'espina dorsal de la societat, excitant-la i despertant-la.

El 1997, el projecte pedagògic d'Aula de Lletres s'ha desdoblat. Una línia defensa una actuació més academicista i reglada, i la Mercè manté i defensa la línia creativa i artística amb què havia creat el projecte. Atès que l'objectiu de trencar el mite i proporcionar a la societat un espai on aprendre l'ofici l'ha assolit, decideix retornar al seu estudi, continuar el mestratge des del seu plantejament i encetar l'etapa dedicada a la investigació.

Aquesta segona etapa, que defineix com treballar rere la porta, li ha resultat també rica i satisfactòria. En ella s'ha centrat, a banda de l'ensenyament, en investigar l'ús creatiu i artístic de la llengua; en com, quan i què intervé en l'acte comunicatiu i en quines diferències hi ha entre ser creador i ser creatiu. Compartir-ne resultats, coneixements i experiències amb alumnes i el jovent del seu entorn ha propiciat un planter de nous creadors que ja van fent el seu camí per branques molt diverses, i un grup d'estudi amb què experimenta l'anàlisi sense límits. Sap que aquesta segona etapa no podrà ni voldrà tancar-la, però sí que serà compatible d'aquí a uns cinc o deu anys, amb una tercera, la qual, n'està segura, serà una síntesi de tota una vida dedicada a la creació i a la investigació.

Va ser vocal de la junta de l'AELC al Principat del 1987 al 1988.