Autors i Autores

Jaume Fuster
1945-1998

Entrevistes

Jaume Fuster: Literatura i cinema
Fragment d'una entrevista de Julià Guillamon. (Avui, 8 setembre 1985)

P. Potser l'exponent més clar de la relació de la teva literatura amb el cinema és Tarda, sessió contínua, 3,45, on es reprodueixen fragments de guió cinematogràfic i on es recull l'atmosfera de la sala de projecció, i tota la mitologia que genera.

R. Sí, és la més cinematogràfica de les meves novel·les i, curiosament, la més difícil de dur a la pantalla. Diria que és l'única que no s'hi podrà adaptar mai, a menys que es faci a partir d'un muntatge de cintes antigues... És evident que la meva generació, la dita generació dels setanta, és la que ha rebut més influència del cinema, tant en el cas català com en el cas d'escriptors de fora, perquè hi ha autors estrangers de la meva edat que trasllueixen la mateixa influència sense que hi hagi punts de contacte directes. De fet, als Països Catalans, tampoc no sóc l´únic que ha conreat aquest tipus de literatura. Món mascle, de Terenci Moix, és evidentment un "remake" de les grans produccions falsament històriques de la Metro. A mi, personalment, em va sortir un llibre, Tarda, sessió contínua, 3,45, que pretenia ser simplement un joc-homenatge al cinema, però que es va convertir en una reflexió sobre les relacions vida-imatge, cinema-cultura, escriptura literària - escriptura cinematogràfica... En principi, la novel.la havia de ser una obra molt en la tònica d'altres textos-homenatge que he escrit, com ara Les cartes d'Hercules Poirot, el que passa és que poc abans havia escrit un guió de cinema basat en la meva segona novel.la, De mica en mica s'omple la pica, i vaig descobrir la tècnica de l'escriptura cinematogràfica, la vaig aplicar i vaig elaborar moltes coses més que un simple homenatge al cinema negre dels anys quaranta que a mi m'agradava.


Fragment d'una entrevista de Lluís Bonada
(El Temps, 11 octubre 1993)

Jaume Fuster: "Dedico El Jardí de les Palmeres a Joan Fuster, perquè el vaig fer pensant amb ell, abans de la seva mort" La trilogia és una imposició dels lectors o ja la teníeu pensada des de bell començament? No la tenia pensada quan vaig començar a escriure L'Illa, però durant la redacció de la novel.la, en fer la dualitat terra ferma - illa, m'adono que estic representant dues parts dels Països Catalans, les que conec més, i és llavors quan em plantejo que he de revisitar en una pròxima història la terra ferma sense saber en aquell moment quina història hi passarà. I això em porta necessàriament a no oblidar-me del sud i, per tant, d'aquí neix la idea de trilogia. Per això, el final del primer volum acaba d'una manera oberta per a donar pas al segon. I el final del segon anuncia el tercer, amb títol i tot. I el final del tercer no anuncia res.
(...)

P. Per què dediqueu el llibre a Joan Fuster? Només perquè la seva mort és recent? La dedicatòria potser és provocada, en darrer terme, per la seva mort, però el llibre fou escrit pensant en ell. Hi ha una contrafigura de Joan Fuster en el llibre, que si bé és episòdica -surt només en un capítol-, se'n parla en tot el llibre.


Fragment d'una entrevista de Lluís Bonada
(El Temps, 2 gener 1995)

P. Jaume Fuster, com Alícia el mirall, travessa la pantalla de la televisió amb La guàrdia del rei. L'any 1976, recordem-ho, ja va travessar la de cinema amb Tarda, sessió contínua, 3,45. Pel que he constatat, veig que hi ha un acostament de la llengua usada en la novel.la a la llengua senzilla i funcional que es fa servir a la televisió i això pot ser, si l'escriptor en sap, molt positiu, no?

R. Espero que ho sigui. Hi ha registres lingüístics diversos en funció del personatge i també dels programes. Si bé és cert que la llengua, a la televisió, és senzilla i entenedora, no és el mateix un reportatge d'actualitat que un reality show.

P. No teniu por de ser acusat d'oportunista? És la primera novel.la que tracta a fons el món intern i formal de la televisió.

R. Home, no ho crec pas, més aviat intento obrir camins. Vaig repassar la bibliografia que tinc al meu abast, no tan sols la catalana, i no hi vaig trobar gaires coses. Hi ha la novel.la de Tísner, L'enquesta del canal 4, que cito a l'inici perquè quedi clar que la conec i l'admiro, però que de fet tracta poc o gens de la televisió. I Les darreres notícies del món, de Burgess. Malgrat el que diu, quan la llegeixes no hi trobes cap reflex de la televisió. Devia mirar-ne molt poca. (...)

P. He vist que convertiu els anuncis en aforismes rimats, en refranys.

R. La publicitat avui dia fa la funció del refranyer d'abans i per això ho he fet així, perquè quedés clara aquesta funció.
(...)

Qui són la guàrdia i qui és el rei?
La guàrdia són els qui fan la televisió i el rei, el públic, perquè estan al seu servei.