A una hermosa dama de cabell negre que se pentinava en un terrat amb una pinta de marfil

Amb una pinta de marfil polia 
sos cabells de finíssima adzabeja 
a qui els d’or més fi tenen enveja 
en un terrat la bella Flora un dia.

Entre ells la pura neu se descobria 
del coll, que amb son contrari més campeja, 
i a la mà que com el marfil blanqueja: 
pinta i mà d’una peça pareixia.

Jo de lluny tan atònit contemplava 
el dolç combat que amb extremada gràcia 
aquestos dos contraris mantenien,

que el cor enamorat se m’alterava 
i temorós d’alguna gran desgràcia 
de prende’ls treves ganes me venien.

* * *

Epitafi a la sepultura d'un gran bevedor que morí de gota

Hic jacet lo qui cregué
ésser preservat de Gota,
puix d'aigua, sols una gota
—sinó ardent— mai la begué:

Gota l'agotà, i tragué
d'esta vall de plors i crits;
i per segles infinits
estarà sencer son cos,
que cuc no hi ha qui hi don un mos
perquè el guarden los mosquits.

* * *

Temps

Temps que, sense temps, va passar com a temps,
Si del bon temps memòria, Temps, em deixes,
Com que no et fa mal, Temps, amb temps, mes queixes,
Primer de temps em vingui a faltar, Temps;

De tant en tant, mudança fa el temps,
Tu, Temps immoble, amb el mal em deixes;
Quan millor, Temps, s'acabaran mes queixes
Si, per donar-les, Temps, em dones temps?

Ai, Temps, de temps demano només un'hora
Per aconseguir, o temps, una bellesa
Que, temps ha, Temps, el meu cor esclau adora;

En el teu nom, Temps, faré una estàtua pura,
D'aquell metall que el temps avar adora
I agrair-he, tot temps, Temps, ma ventura.