Josep Guia i Marín (València, 1947) és assagista, professor de matemàtiques i activista polític. Al llarg de la seva trajectòria ha estat detingut, multat i processat en diverses ocasions per les seves idees i actuacions en favor de l'independentisme dels Països Catalans. Com a dirigent del PSAN ha desenvolupat una intensa tasca en favor de la cultura i la llengua catalanes, i ha merescut premis com de l'activitat cívica catalana que li va atorgar la fundació Jaume I el 1986.

D'entre les seves publicacions destaquen els assaigs que ha dedicat a la qüestió nacional, com ara Països Catalans i llibertat (1983), És molt senzill, digueu-li Catalunya (1985), Des de la Catalunya del Sud (1987), València, 750 anys de nació catalana, que va guanyar el premi d'assaig Joan Fuster del 1988, i Catalunya descoberta (1990).

També s'ha de ressenyar la seva activitat com a estudiós de la literatura medieval valenciana, en temes com l'anàlisi fraseològica i pel que fa a obres com el Tirant lo Blanc. Dins d'aquesta línia d'investigació destaquen els llibres De Martorell a Corella. Descobrint l'autor del Tirant lo Blanc (1996) o Els primers reculls de proverbis catalans, premi Valeri Serra i Boldú del 1996.

En l'actualitat continua amb la seva tasca cívica, sense abandonar els estudis literaris i els de teoria matemàtica, exerceix com a doctor al departament d'Àlgebra de la Universitat de València, dins la qual ha estat Vicerector d'Estatuts, i presideix la Junta Electoral.

És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


Pàgina elaborada per Xulio Ricardo Trigo per a l'AELC.
Fotografies: Arxiu personal de l'autor.