Carta de Guimerà a Amadeu Vives (Dietari d'Àngel Guimerà)

"Barcelona, 27 de novembre de 1905.

Benvolgut amic:

Esteu ocupat? Podeu o voleu desocupar-vos? En Graner m’ha demanat una obra; y li vaig escriure tot seguit pera posar la en acabada la Quaresma. L’obra serà una rondalla en tres actes i sis quadros, bruixes, cavallers, encantaments, etc. No tindrà caràcter còmic. En cas que poguéssiu y volguéssiu ser-hi, jo us enviaria tot seguit el pla detallat, per quadros a on hi veure’ls llocs musicals, que hi són ben marcats, y després, casi diàriament, vos aniria l enviant fragments de l’obra. Hi ha l’arribada deis traginers ab los matxos ab picarols, portant la verema; lo ball dels trepitjadors sobre’l cup, una serenata á la pubilla, ball de bruixas y bruixots. Embarcament d’aquestos, jocs darmes entre guerrers, encantament, marxa tionfal, ball de las dones d’un sultà de moreria, esposallas ab tota la cor, etc., etc., y altres motius que vós trobareu per l’obra.

En Graner es proposa l’obra ab gran luxo. Qué m’hi dieu?

Convé molt que al rebre aquesta carta me contesteu, perqué en cas de qué pogueu dedicar-vos á l’assumpte no hi (ha)moment per perdre. Jo no n’he parlat absolutament á cap músic, ni en Graner tampoc, fins saber la resposta vostra.

Sobre tot escriviu-me avuy mateix. Petritxol, 4, principal, y tant de bó puguem fer aquesta obra junts. En cas què pugueu fer-ho, vos envairá más detalls, o sia’l plan total detallat.

Vostre com sempre, amich y admirador,

Ángel Guimerá"

Es tracta de La Santa Espina. Aquesta obra no va ser mai musicada per Amadeu Vives, més tard ho fou per Enric Morera. L’obra en la seva estrena i posteriors representacions obtingué un gran èxit en aquells primers anys de segle, a la ciutat de Barcelona. La prova la tenim en el fragment d’una carta de Guimerà a l’actor Enric Borràs, l'1 de febrer de 1908: "Aquí he tingut un gran éxit al «Principal» ab «La Reyna Vella», se posa cada dia «La Santa Espina», que com vosté sap, se va estrenar l’any passat, arribará aviat á les dues centes representacions."

La versió més coneguda de la sardana La Santa Espina (esdevinguda un veritable himne de Catalunya) prové d'aquesta obra de teatre.